El 21 de febrer se celebra el dia internacional de la llengua materna, que es va originar al sud d’Àsia més específicament a la capital de Bangladesh, Dakka, quan molts estudiants van ser assassinats per defensar la llengua materna.
A casa parlo en bengalí amb els meus pares, que a ells els costa una miqueta i no el parlen del tot bé, però amb els meus germans parlo en castellà que ells el parlen molt bé inclòs el meu germà petit.
Malgrat ser d’origen bengalí no sé escriure ni llegir l’alfabet del meu país, perquè normalment només s’ensenya a Bangladesh.
A l’escola parlo i em comunico en castellà amb els meus companys de classe, però amb els professors parlo en català, clar menys amb el professor d’anglès.
Jo en el futur vull aprendre a parlar el japonès, perquè m’agraden els animes i la majoria no estan al 100% doblats al castellà, ara mateix estic mirant un anime i els últims episodis no estan doblats, i he de mirar-ho en japonès amb subtítols en castellà.
Un dia, quan era petit, volia anar al supermercat “Dia” deia tota mena de paraules com “Pia, Tia, Silla”… menys el nom del supermercat arribava un punt on deia tants tipus de paraules que la meva mare es tornava boja.
Jo he viatjat molt, he anat a bastants països on parlen diferents idiomes. Un dia quan vaig anar a Portugal vam anar a sopar a una pizzeria. Pensàvem que el propietari era portuguès, però era Itàlia i ens va dir que havia nascut a Espanya, però que s’havia mudat a Itàlia, fins que va complir vint anys i va obrir un restaurant a Portugal.