Quan anava a Pakistan de vacances parlava amb la família de la meva mare i em feien escriure en urdú, però jo volia saber anglès, castellà i català perquè amb la meva llengua materna no em sentia segura de qui soc.
an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.
Així mateix, el 2018 vaig venir a Barcelona. Vaig començar 5è, i vaig anar a l'aula d'acollida. Durant dos anys vaig aprendre a parlar en català. Per a mi el català és la llengua més bella de totes. Penso que sona molt suau quan algú el parla.
Moltes de les meves amigues se'n van anar a Anglaterra. Aleshores elles em parlaven en anglès i jo no entenia res. A partir d'aleshores m'interessa molt l'anglès.
Sens dubte la llengua més especial per mi és l'àrab, perquè em transmet molta alegria i comoditat, pel fet que em recorda als moments màgics i inoblidables que he viscut al Marroc. Com quan tota la família celebràvem l'Eid, la festa del xai.
També sabia entendre el tagàlog i l'ilocano (tot i que em costava parlar-lo) majoritàriament pels meus pares, la meva germana gran, els tiets i les tietes. Això sí, mai no he pogut parlar fluidament les dues llengües perquè mai no he fet cap classe o simplement perquè en el seu moment no m'interessaven.
A Filipines la meva cosina està fent la carrera per ser professora, i una de les assignatures que tenen és el castellà. Em va ensenyar una de les fitxes que fan i em van semblar una mica estranyes, perquè les paraules estan mal escrites i no s'entenen les frases que hi posa.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
A mi des de petita em deien “En quina llengua parleu en casa?”, i normalment responc “Ah… no sé, és que parlem moltes llengües.” o “És que és molt complicat” i la persona insisteix perquè li digui en quina llengua parlo i després hi ha l'embolic i ho he d'explicar com unes cent vegades.
Jo a casa només parlo castellà, però els meus pares i tiets parlen algunes llengües que provenen de Bolívia, com per exemple el quítxua i l’aimara. Lamentablement, aquestes llengües, entre altres, cada vegada es perden més, ja que actualment és més comú que allà es parli castellà; són els avis o la gent gran que per ara mantenen les llengües antigues.