La meva mare és de Davao, on parlen bisaya, i el meu pare de Sucat, on parlen el tagal. La meva mare parla bisaya amb la seva família, jo no conec aquesta llengua, només l’he sentit a parlar a ella i no és gens fàcil pel que sembla.
Els meus pares parlen àrab, i la meva mare parla amazic. El meu idioma principal és l'àrab i el secundari és el castellà. Els meus germans parlen castellà normalment, però si volem explicar-nos una cosa en secret, parlem en una llengua inventada que només sabem nosaltres.
Per tant, vull aprendre moltes llengües, però n'hi ha tres que m’agradarien molt: el japonès, tagàlog i l’ilocano. Ara estic aprenent tagàlog per comunicar-me amb la meva família.
Per a mi les llengües són com claus per a la porta de la vida, són molt importants per saber qui ets i com ets.
De petita els pares m'ensenyaven a parlar l’àrab, però l'amazic no, perquè creien que si el parlava m'oblidaria de l'àrab.
Quan estic a casa, cada idioma l’utilitzo per a coses diferents; com per exemple quan parlo el català és perquè estic de bon humor, o quan parlo en panjabi amb els germans és per donar-los un senyal que estic enfadada.
Els meus pares són de Pangasinan, Filipines. I per aquest motiu, la meva llengua materna és l’ilocano, el parlo des de la meva infància. No obstant això, la meva mare també domina el tagàlog, així que va intentar criar-me amb aquest idioma.
La meva família per part de la meva mare és polonesa i per part del meu pare és de Bulgària. La meva mare em parlava en polonès des de petit i encara ho fa, com a resultat ara sé parlar en polonès. En canvi, el meu pare va parar de parlar-me en búlgar quan tenia tres anys, i per això ara no sé parlar en aquest idioma.
El meu avi, José, és gallec, i la meva àvia, Montserrat, és catalana. La unió d'aquestes dues cultures ha estat una part molt important de la meva història familiar. D'altra banda, la meva altra àvia, Carmen, és sevillana, i el meu avi, Paco, és de Màlaga.
Gràcies a la meva família i als meus amics he descobert que els idiomes són alguna cosa més que un llenguatge que ens ajuda a comunicar-nos entre nosaltres. Són una part de la nostra vida, la nostra cultura, una part de nosaltres.