ہیلو میں اسد ہوں میں نے یوٹیوب دیکھ کر اور فلمیں دیکھ کر بہت سی زبانیں بولنا سیکھی ہیں۔ میں پانچ زبانیں بول سکتا ہوں لیکن میں اپنے گھر والوں کے ساتھ سب سے زیادہ اردو بولتا ہوں، میں جب بھی اپنے گھر والوں کے ساتھ گھر میں، ہوتا ہوں تو میں اردو نہیں بول سکتا میری ماں اور والد کی طرح اچھا، کیونکہ میں یہاں اسپین میں پیدا ہوا تھا لیکن میرے والدین پاکستان میں پیدا ہوئے اور پرورش پائی۔
L'urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l'escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l'urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.
Així mateix, el 2018 vaig venir a Barcelona. Vaig començar 5è, i vaig anar a l'aula d'acollida. Durant dos anys vaig aprendre a parlar en català. Per a mi el català és la llengua més bella de totes. Penso que sona molt suau quan algú el parla.
Després d’un any que entrés a l’ESO, una de les meves amigues em va recomanar l’anime i els mangues. L’anime són sèries animades fetes en japonès. D’aquesta manera he començat a entendre algunes paraules del japonès, tanmateix, encara no el puc parlar gaire. Encara només sé paraules bàsiques.
La primera paraula que vaig dir quan era petit va ser “abu”, aquesta paraula en urdú vol dir ‘pare’. Em va dir el meu pare que es va emocionar quan vaig dir “abu” perquè era una paraula molt respectuosa a l’urdú.
ہمیشہ دیر کر دیتا ہوں میں ضروری بات کہنی ہوں کوئی وعدہ نبھانا ہو اُسے آواز دینی ہوں اُسے واپس بُلانا ہو ہمیشہ دیر کر دیتا ہوں میں مدد کرنی…
Jo he viscut aproximadament dos o tres anys a l’Índia; allà, a l’escola, vaig perfeccionar el meu hindi, també a l’escola em van ensenyar una mica de sànscrit, una llengua de les més antigues del món que encara es parla. Els primers textos d’aquesta llengua daten aproximadament del cinc mil abans de crist, i es creu que pot ser que tingui influència en el llatí per la qual cosa pot tenir relació amb algunes llengües romàniques.
Vaig venir a Barcelona als 3 o 4 anys, i de moment porto 10 anys aquí. Vaig començar a anar a l’escola i em posava molt nerviós perquè tenía por, però vaig veure que tenia companys que eren del mateix país i que havia començat a parlar en urdú amb ells. I és que així em sentia més agust.
L’urdú és una llengua especial per a mi, va ser la primera llengua que vaig parlar, és la llengua del meu país, la dels meus pares. I és una llengua que no entenc massa, però la gaudeixo molt. Quan arriba Ramadà, m’agrada veure sèries en urdú o panjabi, em semblen molt bones i no m’avorreixen gens.
Al Pakistan es parlen moltes llengües, les bàsiques més parlades són: panjabi, pasxtu, sindhi, urdú que és la llengua nacional. Jo només entenc urdú. La meva família parla panjabi i les escoles parlen urdú. Jo puc parlar-los correctament.