També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
La meva llengua materna és el bengalí. A l'escola vaig començar a aprendre l'anglès quan tenia nou anys. Parlava l'anglès amb els meus cosins perquè no sabien parlar en bengalí. L'hindi i l'urdú els vaig aprendre mirant pel·lícules. El català i el castellà els he començat a aprendre quan vaig arribar a Catalunya
La llengua que millor se'm dona és el castellà, però em va millor parlar-lo que escriure'l i això és en totes les llengües. Amb el meu germà i el meu oncle parlo en castellà, bengalí i català a vegades, amb els meus pares en bengalí i amb els meus amics en castellà, una mica d'àrab i urdú.
Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
Jo sincerament no crec que el panjabi i el català tinguin el mateix reconeixement, però veritablement això depèn d’on estàs. Si estàs a l’Índia ningú sap què és el català, només el castellà. I a Espanya passa el mateix: la majoria de gent no sap què és el panjabi, només l’hindi (i no el diuen així, el diuen com “Indian” o alguna cosa així). En conclusió, per a mi, el panjabi no és una llengua, sinó la meva identitat. Per a mi, parlar moltes llengües no només és un talent, sinó també una oportunitat de poder comunicar-me amb la gent.
En el meu entorn no totes les llengües tenen el mateix ús. Per exemple, el castellà i el català s’utilitzen molt a l’escola i a la vida diària aquí. En canvi, urdú o el panjabi els utilitzo més a casa o amb la família. Tot i això, crec que totes les llengües són importants perquè representen cultures diferents i formes de comunicar-se.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Hi ha altres “llenguatges” que formen part de la meva vida, encara que no siguin llengües tradicionals. Per exemple, entenc una mica de Python, perquè el feia servir per crear o modificar coses en jocs com Roblox. La programació també és una manera de comunicar-se, però amb ordinadors. Has de donar instruccions clares i ben escrites, o si no, no funcionen. Això m'ha ensenyat a ser més precís i a pensar de manera lògica. Sé dir SOS en codi Morse, i entenc les lletres musicals, que són una altra forma universal de llenguatge.