La meva llengua materna és el bangla perquè soc de Bangladesh. El bangla és un idioma que existia abans perquè el 1952 el govern del Pakistan va intentar imposar l’urdú com a llengua oficial, però els habitants de Bangladesh van lluitar perquè es reconegués el bengalí. Això va portar a la tragèdia de la mort de diversos manifestants al Moviment per la Llengua, que avui se celebra com el Dia Internacional de l’Idioma. Bangladesh es va independitzar el 1971 i el bengalí es va convertir en la llengua oficial.
També sé parlar l’urdú i l’hindi que quasi són la mateixa llengua. Aquestes dues llengües les he après de les meves amigues, perquè des de primària he tingut amigues del Pakistan, ja que escolant-les, parlant i mirant pel·lícules, he après aquestes llengües. Després ve l’anglès, que l’he après a l’escola i l’institut, i crec que aquesta llengua em servirà molt en el futur perquè quasi es parla en tots els països.
Per últim, ve el català i castellà, que els he après quan vaig venir a Espanya, primer vaig aprendre el català a l’aula d’acollida i en 4 anys ja sabia parlar-lo, i el castellà el vaig aprendre automàticament escoltant-lo a la gent, però em va semblar més fàcil el castellà que el català. Al final és tenir sort de saber aquestes llengües i entendre-les i m’agradaria aprendre’n més.