Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.
Jo sincerament no crec que el panjabi i el català tinguin el mateix reconeixement, però veritablement això depèn d’on estàs. Si estàs a l’Índia ningú sap què és el català, només el castellà. I a Espanya passa el mateix: la majoria de gent no sap què és el panjabi, només l’hindi (i no el diuen així, el diuen com “Indian” o alguna cosa així). En conclusió, per a mi, el panjabi no és una llengua, sinó la meva identitat. Per a mi, parlar moltes llengües no només és un talent, sinó també una oportunitat de poder comunicar-me amb la gent.
En el meu entorn no totes les llengües tenen el mateix ús. Per exemple, el castellà i el català s’utilitzen molt a l’escola i a la vida diària aquí. En canvi, urdú o el panjabi els utilitzo més a casa o amb la família. Tot i això, crec que totes les llengües són importants perquè representen cultures diferents i formes de comunicar-se.
L’Urdú el parlo amb els meus germans, el Punjabi el parlo amb els meus pares i el meu avi. Són llengües molt similars, però amb algunes diferències. Per exemple, per dir “Hola em dic Fareha” en urdú és “السلام علیکم! میرا نام فریحہ ہے۔ i en punjabi és similar.
En el futur m’agradaria aprendre a parlar més llengües perquè crec que aprendre diferents llengües és molt important perquè ens permet comunicar-nos amb més persones i entendre millor les altres cultures.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la família del meu pare parlo panjabi, però ells no saben cap llengua més mentre que la de la meva mare parla romanès per la mateixa raó, tot i que algunes paraules sí que les entenen.
Encara que sé més de 6 llengües, la meva llengua favorita és la meva llengua materna, que és el panjabi, i m'agrada parlar en la meva llengua materna més que en les altres.
Al Caixmir el dialecte originalment s’escrivia en l'alfabet sharada. Però ara en l'actualitat s'escriu amb l'alfabet persa, que és de Pèrsia. També és un idioma SVO, que significa que primer s'ha d'escriure el subjecte, després el verb i al final del tot l’objecte. És com el català.
Les meves llengües maternes són l’urdú i el panjabi. L’urdú i el panjabi són unes llengües parlades al Pakistan. Els meus pares són d’allà i jo he après l’urdú i el panjabi amb la meva família.