La meva relació amb el català és la més complicada de les quatre llengües que tinc. L'entenc i sé com escriure’l, però quan es tracta de parlar-lo, em costa més. No l’utilitzo gaire en el meu dia a dia normalment, ja que al meu entorn parlo majoritàriament castellà o bengalí, però el considero una llengua important per als meus estudis.
També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
La meva llengua materna és el bengalí. A l'escola vaig començar a aprendre l'anglès quan tenia nou anys. Parlava l'anglès amb els meus cosins perquè no sabien parlar en bengalí. L'hindi i l'urdú els vaig aprendre mirant pel·lícules. El català i el castellà els he començat a aprendre quan vaig arribar a Catalunya
La llengua que millor se'm dona és el castellà, però em va millor parlar-lo que escriure'l i això és en totes les llengües. Amb el meu germà i el meu oncle parlo en castellà, bengalí i català a vegades, amb els meus pares en bengalí i amb els meus amics en castellà, una mica d'àrab i urdú.
Vaig néixer a Barcelona, però els meus pares són de Bangladesh. La meva llengua materna és el bengalí, però sent sincera no el parlo gaire bé, ja que només el parlo a casa i he anat oblidant a poc a poc com es parla.
Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
Em dic Digonto, tinc 15 anys i estudio a l’Escola pia Sant Antoni. Actualment estic cursant 3r de l'ESO. La meva relació amb les llengües està molt marcada pels meus…
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Hi ha altres “llenguatges” que formen part de la meva vida, encara que no siguin llengües tradicionals. Per exemple, entenc una mica de Python, perquè el feia servir per crear o modificar coses en jocs com Roblox. La programació també és una manera de comunicar-se, però amb ordinadors. Has de donar instruccions clares i ben escrites, o si no, no funcionen. Això m'ha ensenyat a ser més precís i a pensar de manera lògica. Sé dir SOS en codi Morse, i entenc les lletres musicals, que són una altra forma universal de llenguatge.