Milo
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.
Des que era petit la meva mare em forçava més a parlar un bon francès i entendre'l sense problemes, en canvi, el meu pare s'esforçava menys i sempre em parlava una barreja de castellà amb una mica d'italià.
L’última llengua que he començat a aprendre aquest estiu és el grec. Em feia especial il·lusió aprendre-la, ja que m’interessa molt la mitologia i la cultura clàssica. No s’assembla en res a les llengües que he estudiat fins ara, perquè ni tan sols hi comparteix alfabet, però és un repte que m’he posat a mi mateixa.
Encara que els meus pares parlin en tagàlog, perquè es puguin entendre, ja que un parla en bicolano i l’altre en ilocano, mai he pogut comunicar-me en aquestes tres llengües de Filipines. Només sé dir poques paraules, però si jo tingués ara mateix una conversa amb aquestes llengües, ningú i ni jo mateixa m’entendria.
Les meves llengües maternes són l’urdú i el panjabi. L’urdú i el panjabi són unes llengües parlades al Pakistan. Els meus pares són d’allà i jo he après l’urdú i el panjabi amb la meva família.
Un truc que em va ajudar molt a aprendre llengües va ser relacionar les paraules gracioses del català o el castellà amb paraules normals del francès. També m’agradava parlar sol en la llengua que volia aprendre, com si estigués mantenint una conversa imaginària.
Una cosa que passa a casa meva és que entre la meva família cadascú parla en català o castellà depenent de la persona, les meves germanes i jo parlem al nostre pare en català i a la nostra mare en castellà, però, després, jo parlo català amb les meves germanes i entre elles es parlen castellà.
La família de la meva mare sí que parla l'anglès molt bé tot i que entre nosaltres sempre parlem en català, en canvi, per part de família del pare no parlen anglès i fem una barreja entre català i castellà. Al viatjar parlem en la llengua que parlen allà i si no la sabem parlar improvisem bastant i aprenem paraules bàsiques.
Les llengües han tingut un paper fonamental en la meva vida, ja que m’han permès integrar-me en la societat, conèixer gent nova i comunicar-me en diferents contextos.
Tothom sempre m’ha dit que ha de ser molt avorrit només tenir una llengua materna, però el que no saben és que dins d’una mateixa llengua, hi ha molts mons.
Diguem que la meva família és una mica curiosa. Al títol he posat la paraula empordanesos, però realment aquella part de la família és més francesa que altra cosa, i la meva besàvia era gallega.