Cada llengua que puc entendre, llegir o parlar forma part de qui soc. És una de les qualitats de les quals em sento més orgullosa. Les llengües em permeten comunicar-me amb les persones que estimo, connectar amb cultures diferents i entendre millor el món. Sincerament, considero que és un privilegi poder relacionar-me amb persones d’arreu del món gràcies a les llengües.
an anar passant els anys i el meu castellà i català van anar millorant perquè a casa meva tenia a la meva germana amb qui podia parlar en aquestes llengües, perquè ella també ho estava aprenent.
Jo parlo 11 llengües: bangla, sylheti, dhaka, nwakali, hindi, punjabi, urdú, nepalí, anglès i una mica de català i castellà. Puc parlar correctament bangla, sylheti, hindi i urdú. Puc comunicar-me bé en anglès, nepalí i panjabi.
Avui, a Bangladesh, s’ha celebrat l’aniversari de la conquesta de la llengua materna: el bengalí (o bangla). Però, ara poca gent del Sylhet està debatent sobre l’altra seva llengua materna: el sylhet. I els que ho fan volen que la seva llengua sigui reconeguda com a internacional.
Vaig néixer a Bangladesh i allí es parla dakaiya i shelety, majorment se sol parlar dakaiya perquè és com la llengua principal i normalment se sol parlar a Daka i Shelety que és com la llengua secundària, se sol parlar a Shelet.
কাউকে বিশ্বাস করবেন না, তাদের এটিকে অন্যায় করতে দিবেন না, সমস্যার মুখে শক্ত হয়ে উঠুন, একাকী হতে শিখুন, নিজের একাকীত্বের সাথে ঠিক থাকতে পারেন এবং তারপরে আপনি কারো সাথে থাকতে প্রস্তুত থাকতে পারেন।