També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.
Al llarg del temps, m’he fixat en com lentament la gent va deixant d’utilitzar-lo. Comença amb coses petites: anuncis, els treballadors a les botigues… I quan te n'adones, pràcticament ja no es parla català, i naturalment, tu evoluciones també. No és només la llengua catalana, és el que significa i representa, la seva història i tradicions, la llengua representa tota una cultura.
Pel que fa a la situació de les llengües que utilitzo, penso que no totes gaudeixen del mateix ús ni del mateix reconeixement. Com el català que és la llengua oficial de Catalunya, però per exemple, a internet o quan sortim amb amics, el català no es veu tant. En canvi, el castellà i l’anglès es fan servir molt més. Per això crec que és important cuidar la nostra llengua i parlar-la més perquè no desaparegui.
El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
Una llengua materna és una llengua que prové dels teus pares o ancestres. Una altra pregunta, per què se celebra al 21 de febrer de cada any? Perquè en el 21 de febrer de 1952, la gent del Pakistan oriental (avui dia Bangladesh), volien mantenir la llengua bengalí i poder parlar-la lliurement, ja que van fer una protesta per Dhaka per defendre a la llibertat lingüística, una que el govern pakistanès no volia que passés.
Ara és 2023, i vull comentar una cosa que abans ha sortit en el meu, la discriminació cap a la meva llengua. Per la guerra que està passant contra Rússia i Ucraïna ara mateix, a vegades hi ha qui em sent parlar rus i mostra un odi instantani cap a mi, i no crec que això sigui gaire just i em fa posar trista.
A part d’això, en el futur, m’agradaria aprendre àrab i rus perquè m'interessa molt la literatura clàssica russa i l’àrab perquè he llegit alguns poemes traduïts composts per poetes àrabs, i va ser realment al·lucinant, els nadius em van dir que en àrab, els poemes sonaven molt més agradables i bonics, un exemple d'aquests poetes és Tarafa.
A Barcelona, sovint em passa que la gent pensa que no parlo ni entenc el català i es dirigeixen a mi directament en castellà. En aquests casos, si detecto que la persona és de Catalunya, contesto en català malgrat que m’hagin parlat en castellà. Aquesta és una bona tècnica perquè la gent eviti tenir prejudicis lingüístics.
Ara, a l'institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d'ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més.