La meva vida lingüística (Dhairya)

Jo he viscut aproximadament dos o tres anys a l’Índia; allà, a l’escola, vaig perfeccionar el meu hindi, també a l’escola em van ensenyar una mica de sànscrit, una llengua de les més antigues del món que encara es parla. Els primers textos d’aquesta llengua daten aproximadament del cinc mil abans de crist, i es creu que pot ser que tingui influència en el llatí per la qual cosa pot tenir relació amb algunes llengües romàniques.

Alisha

Al Pakistan es parlen moltes llengües, les bàsiques més parlades són: panjabi, pasxtu, sindhi, urdú que és la llengua nacional. Jo només entenc urdú. La meva família parla panjabi i les escoles parlen urdú. Jo puc parlar-los correctament.

Drama de llengües! (Sukhmani)

Quan vaig acabar sisè de primària, pensava passar les vacances tranquil·la, però els meus pares em van apuntar a classes d’hindi. Ara el sé parlar perfectament, però no el sé ni llegir ni escriure. La professora era una amiga de la meva mare, així que les classes no van ser tan dolentes com em pensava. Em va costar molt aprendre a escriure’l, perquè era molt diferent, sobretot pel que fa a les lletres amb les que escrivim a l’escola: són uns palets que s’han d’unir perquè formin una lletra. Però al final va valdre la pena, ja que aquell mateix any vam anar a Índia i vaig ser capaç de llegir de tot quan anàvem a visitar llocs històrics. Ara sempre que veig a l’amiga de la mare sempre li dono les gràcies.

Raisa

Jo parlo 11 llengües: bangla, sylheti, dhaka, nwakali, hindi, punjabi, urdú, nepalí, anglès i una mica de català i castellà. Puc parlar correctament bangla, sylheti, hindi i urdú. Puc comunicar-me bé en anglès, nepalí i panjabi.

El perfil de les meves llengües (Zaiba)

Em dic Zaiba Rafikbhai i la procedència de la meva família és de l'Índia, en concret de la regió de Gujarat, que està situada al nord-oest d'Índia i té frontera amb el Pakistan. La meva llengua materna és el gujarati. I és que vaig néixer a Gujarat i vaig estar allà fins als nou anys. Tinc habilitats en parlar-lo i escoltar-lo, però em costa una mica escriure'l correctament. Hi ha 46 milions de persones que parlen gujarati i és la 23ª llengua més parlada del món. Tot i això, quan anava a l'escola aprenia l'anglès i l'hindi.

Arshpreet

A l’Índia hi ha 780 llengües de les quals jo només sé panjabi i hindi, hi ha més de cent religions, les que conec més són hinduisme, musulmà, sikhisme, budisme o jainisme, etc. Quan parlo en panjabi no sempre dic paraules del panjabi, dic moltes paraules d'urdú per ex. “jalwa“ que significa màgia i en panjabi es diu “jadu”, “mohabbat”, que significa amor i en panjabi és “pyaar”.

Dipti

Vaig néixer a un poble de Nepal. A casa i al poble parlàvem nepalès. Quan tenia un any ens vam traslladar a la ciutat i allà també parlàvem en nepalès, però com que anava a l’escola privada ens ensenyaven l'anglès i el nepalès. A la televisió de Nepal també hi havia canals i sèries de India que parlaven en hindi.

Harnoor

Ara que ja sé cinc llengües, no vol dir que no cal saber-ne més o practicar les que ja sé, per això, intento aplicar-les en el meu dia dia per no oblidar-les. El punjabi i el hindi els utilitzo per comunicar-me amb la família i amics i el català, castellà i anglès els aprofito fora de casa o millor dit fora del meu àmbit personal, com a l’escola, pel carrer, etc.

Tasneem

Quan vaig anar acabant primària, vaig començar a descobrir un nou gènere musical, el k-pop. És com el pop però en coreà. Em va agradar molt la seva música, i també vaig començar a mirar sèries coreanes. La veritat és que les sèries d'allà són molt addictives, i he vist més de cent en total. Però hi havia un problema, i era que no m'agrada llegir els subtítols mentre estava mirant la sèrie al mateix temps, i vaig decidir aprendre l'idioma perquè fos més fàcil.

Sandeep

Sóc de l´India i la meva llengua materna és Punjabi que l’he après dels meus pares.

Heu arribat al final!

No hi ha més pàgines