També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
El grec, per a mi, és casa. Només l’utilitzo amb els meus éssers estimats, i s’ha convertit en el meu primer canal de comunicació. És amb el grec que puc expressar les meves emocions més sinceres, compartir les meves alegries i també les meves preocupacions, com si cada paraula fos un fil que uneix el meu cor amb el dels que estimo. Cada missatge en grec és un record viu de qui sóc i d’on vinc, i em fa sentir arrelat a les meves persones i a la meva cultura.
L’última llengua que he començat a aprendre aquest estiu és el grec. Em feia especial il·lusió aprendre-la, ja que m’interessa molt la mitologia i la cultura clàssica. No s’assembla en res a les llengües que he estudiat fins ara, perquè ni tan sols hi comparteix alfabet, però és un repte que m’he posat a mi mateixa.
Ens va ser tan difícil trobar una acadèmia japonesa que vaig començar a fer classes amb una professora particular i avui en dia segueixo cada dijous connectant-me per l'ordinador a zoom i fent una videotrucada on conversem i m'ensenya la seva llengua materna.
Quan vaig arribar em vaig adonar que el castellà d’aquí és molt diferent del que jo parlava al meu país.