La meva llengua materna és el bengalí, perquè vaig néixer a Bangladesh. A casa és la llengua amb la qual em comunico amb els meus pares, però amb els meus germans petits parlo més en castellà i català, ja que han nascut aquí i els han après molt ràpidament. També parlo anglès amb familiars meus, ja que el vaig començar a aprendre als 5 anys fent una classe de religió en què havíem de parlar en anglès. Al principi no en sabia i em va costar aprendre’l, però al final el vaig acabar aprenent. Els meus familiars el parlen perquè viuen a Anglaterra. L’urdú abans el sabia parlar molt bé, perquè a Bangladesh els dibuixos animats que sortien a la televisió sempre estaven en urdú i el vaig aprendre així. Ara se m’he oblidat de com parlar-lo, però l’entenc una mica.
El català i el castellà els vaig aprendre quan vaig venir aquí. El castellà el vaig aprendre molt ràpidament i fàcilment i el vaig començar a parlar de seguida, però el català és el que encara em costa més fins al dia d’avui.
També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
Al final m’he adonat que aprendre moltes llengües és molt positiu i beneficiós, perquè em permet comunicar-me amb més persones, conèixer diferents cultures i entendre millor el món.