Els anys anaven passant i jo anava creixent. Vaig fer cinc anys, i els meus pares van decidir viatjar cap a Barcelona pel futur dels meus germans i meu. Llavors em vaig acomiadar de la meva família, sense saber que mai tornaria a veure'ls.
De petita els pares m'ensenyaven a parlar l’àrab, però l'amazic no, perquè creien que si el parlava m'oblidaria de l'àrab.
Sens dubte la llengua més especial per mi és l'àrab, perquè em transmet molta alegria i comoditat, pel fet que em recorda als moments màgics i inoblidables que he viscut al Marroc. Com quan tota la família celebràvem l'Eid, la festa del xai.
A casa parlo l’amazigh, un idioma que es parla al nord d’Àfrica i que no té una gran quantitat de parlants, ja que s’ha anat perdent amb el temps.
Els seus pares van estar presents durant la invasió que França va fer cap Algèria i per tant van imposar el seu idioma, el Francès per això la meva mare i el meu pare a l'escola van aprendre 3 idiomes: l'Àrab, el bereber i el Francès.