La meva llengua principal és el bengalí, encara que hagi nascut aquí, a Catalunya. El parlo cada dia a casa amb la família, però per desgràcia no el sé escriure ni llegir. Tot i això, molta gent de la meva família em diu que el parlo i l’entenc molt bé, encara que hagi nascut aquí.
El castellà és la llengua que parlo fora de casa, és a dir, a l’institut i amb els amics. El domino molt bé; vaig començar a aprendre’l quan tenia 4 o 5 anys, a l’escola. Al principi em costava una mica, però amb el temps el vaig acabar dominant completament i ara és la llengua que utilitzo per al meu dia dia a l’insti.
La meva relació amb el català és la més complicada de les quatre llengües que tinc. L’entenc i sé com escriure’l, però quan es tracta de parlar-lo, em costa més. No l’utilitzo gaire en el meu dia a dia normalment, ja que al meu entorn parlo majoritàriament castellà o bengalí, però el considero una llengua important per als meus estudis.