Hana Micaela
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l'ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir; jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.
Quasi tots els caps de setmana anàvem a casa a la meva ciutat natal i allà parlava ibaloi i anglès. Podia entendre bé l’idioma, però parlar-lo era una mica difícil per a mi i per al meu germà perquè barrejàven els tres idiomes (tagalog, ilocano, ibaloi) i actualment encara tenim problemes amb això.
Sa pagpatak ng bawat oras ay ikaw Ang iniisip-isip ko Hindi ko mahinto, pintig ng puso Ikaw ang pinangarap-ngarap ko Simula nang matanto Na balang araw, iibig ang puso Ikaw ang pag-ibig na hinintay
Minsan, nahilagap ko ang itsura mo | Un cop, vaig poder albirar la teva cara Matangos ang ilong at malawak ang ngiti | nas afilat i ampli somriure Minsan, nahilagap ko ang landas mo | Un cop et vaig veure caminar Sa kalye ng mga bulaklak | al carrer de les flors
Si Bernardita ay nagkasakit nang grabe. Sinabihan sya nang kanyang ina iwasan ang salamin, dahil naisip nya ay si Trinidad isang guni-guning matagal na nyang kausap. Pagkalipas nang dalawang linggo nang hina ang kayang katawan tapos namatay.
Nasaan s’ya, Yung taong pinakilala mo sakin? Kausap ko s’ya nung isang linggo, hinahatid pa nya ako noon sa amin, nasaan na
Nag-aral ako ng french at ingles sa Belgium pero pagkatapos ng ilang taon lumipat ako sa Benguet, Philipinas, at doon ako natuto ng tagalog, ilokano atsaka ibaloy pero nakalimutan ko ang french.
A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.
Vaig explicar què em passava a la logopeda i em va dir que la nostra veu és com les nostres cames; si no caminéssim ja no funcionarien, seria difícil recuperar la nostra capacitat de caminar una altre vegada. Així doncs vaig estar practicant la meva veu per poder comunicar-me amb els altres. Vaig pensar que això no podia continuar com estava i vaig dedicar-me a fer l’esforç de parlar, sense forçar la meva veu i sense fer-li mal.