Amèrica va ser descoberta, colonitzada, es va independitzar de Portugal i va evolucionar perquè es pogués crear el portuguès brasiler que avui coneixem. I aquest va ser el portuguès que he fet servir durant mitja vida, fins que un dia, un amic del meu pare que és d’Espanya, va venir a visitar Brasil i va passar una estona a casa meva.
Per últim, a mi m’agrada que hi hagi molts idiomes al món, i em sento malament pels idiomes que van desapareixent amb el pas del temps. Cada vegada que sento un idioma nou, em venen ganes de parlar-lo i aprendre’l també. Em sembla meravellós que hi hagi molts idiomes al món.
A casa parlo tagàlog amb la família, però soc més d'entendre que parlar-lo. El tagàlog té paraules del castellà i de l’anglès ja que l’Imperi Espanyol i els Estats Units van controlar les tropicals terres de les Filipines.
Amb el meu pare, acostumo a parlar italià i, de vegades, castellà, mentre que amb la meva mare em comunico en anglès. Amb la meva germana, en canvi, acostumo a parlar en castellà.
Amb els meus amics sempre parlo en castellà, encara que amb alguns amics i amigues filipines a vegades parlo molt en tagal. Però normalment em comunico millor amb el castellà i tagal, que en català.
Un dels meus objectius en la vida és aprendre molts més idiomes, no m'importa quin, només vull viatjar per tot el món sense una barrera lingüística.
Així doncs, he de comentar que és un idioma que no surt del meu àmbit familiar i quan jo era petit quasi no fèiem menció de la nostra localitat d'origen, però ara que he crescut em sento molt més connectat amb el gallec.
Ens va ser tan difícil trobar una acadèmia japonesa que vaig començar a fer classes amb una professora particular i avui en dia segueixo cada dijous connectant-me per l'ordinador a zoom i fent una videotrucada on conversem i m'ensenya la seva llengua materna.
El meu nom i els meus cognoms poden crear confusions sobre les meves arrels, això perquè el nom pot pertànyer a diferents religions com poden ser el cristianisme, islam o judaisme. El cognom pot semblar castellà, és a dir, un embolic.
Encara que parlo castellà sempre el lleonès ha sigut un gran protagonista al llarg de la meva vida, perquè tota la meva família excepte el meu avi són descendents d'un poble de Castella i Lleó molt prop de Galícia. És un idioma molt poc conegut, ja que està en perill d'extinció, però no significa que per no ser conegut no existeixi.