El 21 de febrer se celebra a tot el món el dia internacional de la llengua materna i en la classe de català ens ha tocat contar la nostra relació amb les diferents llengües de què estem fets.
A casa jo visc amb el meu pare i la meva mare, no tinc germans ni germanes. A casa sols parlo un idioma, que és el bengalí, i amb els amics parlo sempre en castellà.
A l’institut amb la majoria dels professors parlo en català i amb els alumnes en castellà. A primària em costava més el castellà que el català però a l’institut em costa més el català. Hi havia professors que m’ajudaven, treia bona nota, però sempre em costava una mica més el castellà a la primària. Ara a l’institut tot ha canviat, el castellà em costa menys però de sobte el català l’he trobat més difícil.
A casa no parlo cap altre llengua que no sigui el bengalí, però en el futur a més de saber el castellà, català i anglès vull aprendre el francès. Vull aprendre’l perquè m’agrada com pronuncien les paraules i també per l’accent, etc. La llengua que parlo a casa que és el bengalí sols sé parlar-la, no sé escriure-la ni llegir-la. Ara acabo aquí la meva autobiografia amb un desig per a tots els alumnes i estudiants del món: aprengueu i parleu totes les llengües que pugueu sense oblidar ni amagar la vostra llengua materna.