Em sembla molt interessant això de posar-li noms diferents a cada cosa i sona molt misteriós, ja que li pots dir a algú que l'estimes però no obtenir cap resposta pel fet que no parli les mateixes llengües que tu, i sona tan misteriós que fins i tot a vegades comença a sonar trist, perquè conec a persones que no poden comunicar-se amb els seus familiars pel fet de no saber parlar la mateixa llengua.
En l’ilocano costa molt pronunciar les paraules, són paraules molt complicades i quan parles sembla que estiguis enfadat, i em fa gràcia.
Quan vaig aprendre a parlar bé el català i el castellà, em vaig oblidar de parlar l'ilocano i actualment no recordo algunes paraules, a vegades em renyen per no entendre algunes paraules en ilocano, perquè em parlen i jo no se què dir; jo responc en castellà als meus pares quan em parlen, i per això s’enfaden encara més.
Quasi tots els caps de setmana anàvem a casa a la meva ciutat natal i allà parlava ibaloi i anglès. Podia entendre bé l’idioma, però parlar-lo era una mica difícil per a mi i per al meu germà perquè barrejàven els tres idiomes (tagalog, ilocano, ibaloi) i actualment encara tenim problemes amb això.
Nag-aral ako ng french at ingles sa Belgium pero pagkatapos ng ilang taon lumipat ako sa Benguet, Philipinas, at doon ako natuto ng tagalog, ilokano atsaka ibaloy pero nakalimutan ko ang french.
A la meva classe tothom parla més de tres llengües, i entre tots nosaltres parlem 10 idiomes.