Crec que no totes les llengües tenen el mateix reconeixement o ús al meu voltant. Per exemple, en alguns contextos socials i administratius predomina el castellà, i això fa que el català estigui menys present del que seria desitjable. També crec que hi ha llengües més petites o familiars que poden quedar marginades si la comunitat que les parla no les transmet. Per això, és important protegir i donar espai perquè les llengües locals i familiars no desapareguin.
Parlo diferents llengües en diferents situacions com, per exemple, urdú amb la meva mare, com he dit abans, i anglès o castellà amb els amics. Però si són amics del Pakistan, de Bangladesh o de l’Índia faig servir l’urdú. A l’escola i amb els professors parlo català.
Amb la família del meu pare parlo panjabi, però ells no saben cap llengua més mentre que la de la meva mare parla romanès per la mateixa raó, tot i que algunes paraules sí que les entenen.
La meva biografia lingüística reflecteix una relació molt propera amb el català i el castellà, amb un aprenentatge de romanès des de petit i una adquisició de l'anglès més recent però consolidada.
Biografia mea lingvistică reflectă diversitatea culturală, precum și capacitatea mea de a învăța și a mă adapta la diferite medii. Sunt foarte recunoscător că pot comunica în atâtea limbi diferite și sper să continui să explorez lumea limbilor pentru a învăța în continuare.
A casa, des de petita, parlàvem en romanès i en castellà. La meva mare ens parlava a la meva germana gran i a mi en romanès la majoria del temps. És molt estrany, perquè gran part de la meva infància l’he passat a l’hospital, perquè tenia càncer, llavors tinc més relació amb el català i el castellà des de petita. Allà jo em comunicava amb els metges en general en castellà i en català.