També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
Vaig néixer a Barcelona, però els meus pares són de Bangladesh. La meva llengua materna és el bengalí, però sent sincera no el parlo gaire bé, ja que només el parlo a casa i he anat oblidant a poc a poc com es parla.
Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
La meva llengua materna és el català, és la primera que vaig aprendre i de la qual guardo més records de petita. La faig servir sobretot a casa, amb la família, desconeguts i amics de fa anys, també a l'institut, amb professors i a vegades, no tant, amb companys. L'únic idioma de què faig servir un dialecte és el català: una variant del català central, que em serveix per dirigir-me als meus familiars de Manlleu, i la plana de Vic.
Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.
Cada llengua és una manera diferent d’entendre el món: el tagal és la família, el castellà l’amistat, el català el lloc on visc i estudio, i l’anglès el futur i la música. Per això, parlar-les em fa sentir orgullós de qui sóc i de la persona que vull arribar a ser aprenent coses noves.
Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.
El nepalès té un lloc molt especial dins del meu cor, ja que m’acompanya des de la infància i em recorda sempre d’on vinc. Tot i que no l’utilitzo tant com altres llengües en el meu dia a dia, continuo considerant-la essencial per a la meva vida. Sense ella, no podria connectar amb la família llunyana i tampoc m’expressaria igual de bé amb la família de casa. Parlant del seu reconeixement, al Nepal és la llengua oficial i també es parla a altres països, com a l’Índia, Myanmar, i més. Per tant, no està minoritzada.
Normalment, utilitzo el castellà per a relacionar-me amb les persones de la meva edat i el català quan parlo amb persones adultes, en ocasions més formals o, fins i tot, quan estic involucrat en activitats culturals típiques de la cultura catalana com, per exemple, a la colla gegantera del barri de Sant Antoni o esdeveniments relacionats amb aquesta. [...] Segons la meva opinió, el català és una llengua minoritària i en perill d’extinció, mentre que el castellà és àmpliament utilitzat al territori. Hi existeix una desigualtat notable entre aquests dos idiomes, el castellà és molt més utilitzat que el català per la majoria de la població i, actualment, és molt més fàcil trobar algú al carrer que no parli català a algú que no parli castellà.