Recorda aquells dies, quan era un totoy (nen petit), i anaven a casa dels avis a recollir les síndires (síndries) i les calabazas (carabasses) del huerto (hort). Quan jugaven amb l’aso (gos) del seu millor a-mi-gooo (amic), tots els salo-salo (banquets) de Nadal amb la proibar (família) i molts més records…
Així passaven els dies en aquella casa en què cada membre de la poribar (família) trobava el seu lloc i la seva felicitat. El moment més especial era quan queia la nit, abans d’anar a tulog (dormir), era aleshores quan la mare reunia els nens per killka katina (llegir) contes.
Baixo les escales i em trobo el meu baba (pare) llegint el diari, quan em veu em diu “Bon dia, wldi diali (fill meu). Li retorno la salutació i entro a la cuina i li faig una yakapin (abraçada) a la meva ammu (mare). Per esmorzar em preparo un itlog (ou) i tallo un tros de síndria acabada de collir del huerto (hort).
Vaig decidir apropar-me i iniciar una conversa amb ell. Teníem moltes coses en comú, als dos ens agradava agay-ayam (jugar) videojocs i killka katina (llegir). La meva ammu (mare) coneixia molt al baba (pare) del Dani, ja que, quan eren petits, havien sigut molt amics. L’ammu (mare) em va dir que el Dani era un bon noi i que estava molt feliç de veure que ens enteníem.