Una vida tranquil·la
En una casa, vivia una poribar (família) humil i tranquil·la. El baba (pare) treballava en un huerto (hort) proper, l’ammu (mare), una dona amable i afectuosa, passava els seus dies en les feines de casa i en les pàgines d’algun llibre.
L’ate (germana), una jove amable i riallera, sempre trobava temps per jugar amb el seu germà, un totoy (nen petit) ple d’energia. Junts exploraven els racons del poble, inventant històries i creant mons màgics on tot era possible
L’aso (gos) de la poribar (família), un fidel company de quatre potes, s’unia a les seves aventures amb entusiasme, corrent entre els arbres i perseguint papallones imaginàries. Era un amic més de la parella de germans.
Una tarda, mentre agay-agay (jugaven) al poble, van trobar un niu amb un ocell guagua (bebè) abandonat. Sense dubtar-ho, van decidir cuidar-lo i alimentar-lo amb tot el mahal (estimació) que tenien.
Així passaven els dies en aquella casa en què cada membre de la poribar (família) trobava el seu lloc i la seva felicitat. El moment més especial era quan queia la nit, abans d’anar a tulog (dormir), era aleshores quan la mare reunia els nens per killka katina (llegir) contes.
[Text elaborat en el marc de l’activitat «Regala’ns una paraula de la teva llengua», de l’Escola Vedruna Àngels. Creació literària a partir de diverses paraules «regalades» per altres alumnes en diferents llengües.]