Zainab
Hi ha gent que es pensa que l’àrab és sol una llengua quan en veritat hi ha moltes varietats com darija, amazigh, berber, fusha…
Selma
El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
Paula
Amb les meves amigues faig un joc que és de parlar tot el dia en un idioma; per exemple, avui parlem en català, demà intentarem parlar en anglès.
Mim
En total, set llengües han estat practicades al llarg de la meva vida. Algunes han tingut més protagonisme que d’altres, però totes m’han ajudat a comunicar-me amb els altres i a saber més sobre les llengües parlades arreu del món. Totes les llengües tenen la seva pròpia història al darrere i mereixen tot el respecte.
Lamis
Des de petita, la llengua ha estat per a mi molt més que un mitjà de comunicació. És una finestra al món i una manera de sentir-me viva. A casa meva, les paraules viatgen en quatre direccions: el francès, de la meva mare, l’àrab, del meu pare, l’espanyol i el català del nostre entorn. Cada llengua té la seva textura, i aprendre a moure’m entre elles m’ha ensenyat a escoltar, amb atenció, a comprendre amb més atenció i més enllà del que es diu i apreciar la riquesa cultural que m’envolta.
El meu recorregut amb les llengües (Júlia)
Els idiomes que m’agradaria aprendre serien: coreà pel fet que m’agraden els “K-drama”; l’itàlia, perquè des del meu punt de vista és un idioma molt coquet i bonic; el francés perquè em sembla elegant; l’alemany perquè és bonic, igual que el japonès pels animes; el hawaià perquè és tropical, i el més important el bisaya, no vull perdre la meva cultura de part de la meva àvia, estic molt orgullosa de tenir molts idiomes però sobretot de la llengua materna.
Jacob
Una llengua materna és una llengua que prové dels teus pares o ancestres. Una altra pregunta, per què se celebra al 21 de febrer de cada any? Perquè en el 21 de febrer de 1952, la gent del Pakistan oriental (avui dia Bangladesh), volien mantenir la llengua bengalí i poder parlar-la lliurement, ja que van fer una protesta per Dhaka per defendre a la llibertat lingüística, una que el govern pakistanès no volia que passés.
Ismail
El 21 de febrer se celebra el dia internacional de la llengua materna, que es va originar al sud d’Àsia més específicament a la capital de Bangladesh, Dakka, quan molts estudiants van ser assassinats per defensar la llengua materna.
Habiba
Jo a casa meva normalment parlo en bengalí amb els meus pares, però de vegades hi parlo en castellà; amb el meu germà gran parlo en castellà. Amb les meves amigues parlo castellà, però molt poques vegades parlo en bengalí amb les que en saben. També tinc altres amigues amb les quals parlo anglès.
Mabia
A l’escola he de parlar català, però igualment parlo en castellà amb les meves amigues i companys. No odio el català, només que em costa una mica. Quan ens toca fer anglès, el parlo molt bé perquè en sé des que tenia sis anys. M’agradava molt el català quan feia primer d’ESO perquè tenia dues professores que eren les millors i sempre eren molt amables.