També estic intentant aprendre altres idiomes, perquè el meu somni és ser intèrpret de diferents llengües, i també és una habilitat que vull aconseguir. A l’institut estic aprenent alemany; a la mesquita i amb Duolingo, àrab; també a Duolingo, grec i rus; i amb una altra aplicació aprenc italià i portuguès. En el futur també m’agradaria començar a aprendre francès.
La meva llengua materna és el bengalí. A l'escola vaig començar a aprendre l'anglès quan tenia nou anys. Parlava l'anglès amb els meus cosins perquè no sabien parlar en bengalí. L'hindi i l'urdú els vaig aprendre mirant pel·lícules. El català i el castellà els he començat a aprendre quan vaig arribar a Catalunya
La llengua que millor se'm dona és el castellà, però em va millor parlar-lo que escriure'l i això és en totes les llengües. Amb el meu germà i el meu oncle parlo en castellà, bengalí i català a vegades, amb els meus pares en bengalí i amb els meus amics en castellà, una mica d'àrab i urdú.
Vaig néixer a Barcelona, però els meus pares són de Bangladesh. La meva llengua materna és el bengalí, però sent sincera no el parlo gaire bé, ja que només el parlo a casa i he anat oblidant a poc a poc com es parla.
Les dues primeres llengües que vaig aprendre són el castellà i el català i són les que més utilitzo quan parlo amb els professors, els meus companys o els meus amics. Vaig néixer a Barcelona, però com que la meva família és de Filipines també parlo el tagal que el faig servir per xerrar amb els meus pares, tiets i altres familiars. Vaig començar a parlar-lo fa poc, quan vaig anar-hi de vacances i no tenia ningú amb qui parlar en castellà, cosa que em va permetre aprendre’l.
També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.
A casa, amb la meva família, parlo sobretot amazic. És la llengua que he après des de petit i la que faig servir amb els meus pares, així que és molt important per a mi. A l’escola faig servir el català, perquè és la llengua principal per estudiar i per parlar amb els professors. També el faig servir en altres situacions del dia a dia. Amb els meus amics, en canvi, parlo més en castellà perquè ens hem acostumat.
La meva llengua materna és el català, és la primera que vaig aprendre i de la qual guardo més records de petita. La faig servir sobretot a casa, amb la família, desconeguts i amics de fa anys, també a l'institut, amb professors i a vegades, no tant, amb companys. L'únic idioma de què faig servir un dialecte és el català: una variant del català central, que em serveix per dirigir-me als meus familiars de Manlleu, i la plana de Vic.
Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.
Cada llengua és una manera diferent d’entendre el món: el tagal és la família, el castellà l’amistat, el català el lloc on visc i estudio, i l’anglès el futur i la música. Per això, parlar-les em fa sentir orgullós de qui sóc i de la persona que vull arribar a ser aprenent coses noves.