Hola em dic Laia, tinc catorze anys vaig a l’escola Pia Sant Antoni a la classe de 3r ESO C, visc i soc de Barcelona.
Jo a l’escola per treballs, deures, exàmens o comunicar-me amb professorat he d’utilitzar el català, per parlar amb amics dins de l’escola faig servir més el castellà, ja que hi ha molta gent que no és de Barcelona i se senten més còmodes parlant en castellà, encara que amb els amics de fora l’escola parlo més el català. A casa amb la meva família parlo català, castellà i anglès, amb els meus germans i el meu pare parlo català, i amb la mare castellà i anglès, anglès perquè la meva mare i tiets van néixer a Austràlia, però els meus avis com són catalans perquè van fer que els costums i tradicions a casa, quan la meva mare i tiets eren petits, fossin catalanes. Amb la família paterna sobretot català i amb la materna sobretot castellà. La meva llengua materna és el castellà i el català, l’anglès el vaig utilitzar per comunicar-me des de bastant petita però tan sols amb la meva mare i alguns familiars.
Crec que de català faig servir només el català central, ja que la meva família gran part són de Barcelona i jo també, a part que el col·legi també està a Barcelona. Ara mateix no estudio ni practico cap altra llengua, a part del castellà, anglès i català que són les que ja parlo, encara que sí que m’agradaria aprendre francès, perquè sento que és una llengua no molt difícil i alguna cosa semblant al castellà, i des que el vam estudiar a cinquè i sisè de primària em va cridar bastant l’atenció, la forma en la qual es parla, la tonalitat de l’idioma i em sembla un idioma bastant bonic.
Jo com visc a Barcelona i vaig a una escola del Raval que és un barri amb molta diversitat cultural, ja que escolto bastants idiomes. Tant al barri com a l’escola escolto bastant anglès, català, castellà, tagàlog, hindi, àrab, portuguès, etc… A la televisió només m’agrada veure sèries, pelis o programes en català o castellà, ja que són els que millor entenc, i com la tele l’acostumo a veure amb família també són els idiomes que més entenem tots.
Les llengües amb les quals em sento més còmode depenen bastant de la persona amb què estigui parlant, però generalment castellà i català, són les que més entenc i domino. Les llengües que més associo amb la família són: amb la família materna associo la castellana i l’anglès sobretot, i amb la paterna el castellà i el català. Jo personalment amb la que més segura em sento parlant és la castellana, perquè és la que més utilitzo per comunicar-me i sento que a l’hora de parlar trobaré més expressions i paraules amb les quals pugui trobar la forma adequada per expressar-me com jo vull.
No tinc cap idioma que em faci vergonya parlar en públic ni res, però a vegades sí que m’imposa una mica de respecte l’anglès, perquè de vegades, encara em costa expressar-me depèn que manera, i saber trobar les paraules que jo vull per comunicar-me bé, i hi ha vegades que sento que si utilitzes un altre idioma podria expressar-me millor, sense complicar-me tant. Encara que, tot i això, angles em porta molts records bonics en l’època quan era petita parlant amb la meva mare, utilitzant paraules que no havia sentit mai i ficant-les a frases a l’atzar que em sonessin bé. La meva opinió sobre la diversitat lingüística és que crec que és una cosa molt positiva i s’hauria de protegir. Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.