Em dic Kurt, tinc quinze anys i soc de Barcelona, Catalunya. Actualment, estudio a l’institut Escola Pia Sant Antoni al curs de 3r C i les llengües formen una part bastant important en la meva vida. A la setmana escolto més d’una llengua, perquè cadascuna té un paper diferent el meu dia a dia, tant a l’àmbit acadèmic com en el personal. He crescut en un entorn multilingüe és a dir que al llarg de la meva vida he sentit moltes llengües. Per a mi, parlar diverses llengües no és només un hàbit útil o simple, sinó que també és essencial per aprendre a comunicar-me millor amb la gent.
A casa parlo sobretot el tagal i castellà amb la meva família. El tagal és la llengua dels meus orígens i té un valor sentimental per a mi, ja que ve del país on els meus pares van créixer. És la llengua que faig servir als moments familiars, amb les converses a casa tant en familiars de Filipines. El vaig aprendre de manera natural, escoltant els meus pares des que era petit, tot i que potser no el sé escriure perfectament ni dir paraules a la perfecció. Però ho parlo amb normalitat, s’esmenten i em sento còmode utilitzant-lo. El castellà també és una llengua familiar i la faig servir molt sovint, tant amb alguns familiars com amb amics i en moltes situacions socials. És una llengua molt usat i present al meu entorn.
El català és la llengua que faig servir principalment a l’escola, ja que és la llengua que més es fa servir en la majoria d’assignatures. Considero que el català és molt important perquè és la llengua pròpia del lloc on visc, Catalunya. Tot i això, crec que en alguns àmbits no té la mateixa presència que el castellà, especialment en certes xarxes socials o al carrer. Per això penso que és important protegir-lo i fer utilitzar el més, perquè és la llengua original a Catalunya.
A més estudio anglès des de la primària i és una llengua que cada vegada l’estic escoltant bastant en la meva vida. El faig servir tant per estudiar com pel meu temps lliure. Escolto molta música en anglès, miro vídeos, sèries i jugo a videojocs en aquesta llengua. L’anglès és una llengua molt feta servir al món i crec que és imprescindible per al futur, ja que permet comunicar-se amb les persones de gairebé tot el món, tot i això, encara em costa bastant parlar aquesta llengua, no tinc la mateixa facilitat de parlar-lo que en les meves llengües familiars, però ho entenc molt bé.
En el futur m’agradaria aprendre el francès i italià. M’agrada molt com sonen aquestes llengües i m’interessa la seva cultura, la seva música i la seva manera de viure. Crec que conèixer més llengües a tenir més oportunitats de viatjar com per estudiar o treballar fora del meu país. També em permet conèixer millor altres persones i altres maneres de viure.
En conclusió, tot i parlar quatre llengües, no totes tenen el mateix ús ni la mateixa presència. El castellà i l’anglès són molt conegudes arreu del món, el català, tot i parlar-se a Catalunya, a vegades és més minoritzat, i el tagal no és gaire escoltat, però és molt important per a mi perquè representa els meus orígens i em permet comunicar-me amb la meva família.
Amb el català i el castellà puc fer gairebé totes les activitats del dia a dia, i amb l’anglès cada vegada millor o més. Cada llengua és una manera diferent d’entendre el món: el tagal és la família, el castellà l’amistat, el català el lloc on visc i estudio, i l’anglès el futur i la música. Per això, parlar-les em fa sentir orgullós de qui sóc i de la persona que vull arribar a ser aprenent coses noves.