Silenci
Sabi avval onxo nazdick meshavad va
az bogi mo gul cida.
lekin mohon ichi nameguem.
Sabi duyum digar rus namushun,
gulamoia zer mukunat.
Sagi moro mekushad
lekin mohon ichi nameguem.
To yag ruz, mart jasur
xonemoba me darot,
moxi moro me duzat,
tarsi moxona faxmida,
ovozi gulemona migirat.
Baroi chi chize gufta nametonem,
digar ichi gufta nametonem.
Benom
La primera nit, ells s’aproximen i
agafen una flor del nostre jardí.
I no diem res.
La segona nit, ja no s’amaguen, trepitgen
les flors, maten el nostre gos.
I no diem res.
Fins que un dia, el més valent entra
a casa nostra, ens roba la lluna, i
coneixent la nostra por, ens arrenca la
veu de la gola.
I perquè no diem res, ja no podem
dir res.
[Poema anònim de l’Uzbekistan. Traducció de Shakhzoda Bobokulova]