Al Caixmir el dialecte originalment s’escrivia en l'alfabet sharada. Però ara en l'actualitat s'escriu amb l'alfabet persa, que és de Pèrsia. També és un idioma SVO, que significa que primer s'ha d'escriure el subjecte, després el verb i al final del tot l’objecte. És com el català.
A mi m’agrada molt l’urdú, perquè sempre té un to de respecte i amabilitat, a més a més, m’encanten les poesies en panjabi i en urdú, em relaxen i donen un sentit diferent del meu cor. [...] Com diu l’Ani a casa seva: “Sikho or Sikhaoo!” (Aprèn i mostra).
Quan estic a casa, cada idioma l’utilitzo per a coses diferents; com per exemple quan parlo el català és perquè estic de bon humor, o quan parlo en panjabi amb els germans és per donar-los un senyal que estic enfadada.
L'urdú és la llengua que més utilitzo perquè em comunico amb la família, els altres idiomes els he après en l'escola. Em trobo bé i còmode parlant les llengües de català o castellà quan vulgui i la de l'urdú i panjabi és molt més còmode amb la família amics o cosins del mateix origen.
L'urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m'agrada tant parlar-lo però m'agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú.