Walid

Jo utilitzo diverses llengües a la meva vida. Parlo àrab darija, que és la meva llengua materna, i també parlo castellà, català i anglès. L’àrab darija el vaig aprendre de petit, quan tenia uns 3 o 4 anys, amb els meus pares i veient vídeos en àrab. El castellà també el vaig començar a aprendre de petit, però vaig poder parlar-lo amb fluïdesa cap als 7-8 anys. El català i l’anglès els he après a l’escola.

Isma

També penso que seria positiu poder practicar més el català en el meu dia a dia, especialment amb els amics i en altres situacions fora de l’escola, ja que és una llengua molt present al meu entorn i forma part de la realitat cultural del lloc on visc, tot i que considero que cada vegada es parla menys; utilitzar-lo amb més freqüència m’ajudaria a millorar la meva fluïdesa i a sentir-me encara més segur quan el faig servir.

Anna

La meva llengua materna és el català, és la primera que vaig aprendre i de la qual guardo més records de petita. La faig servir sobretot a casa, amb la família, desconeguts i amics de fa anys, també a l'institut, amb professors i a vegades, no tant, amb companys. L'únic idioma de què faig servir un dialecte és el català: una variant del català central, que em serveix per dirigir-me als meus familiars de Manlleu, i la plana de Vic. 

Laia

Cada llengua forma part d’una cultura i això fa que sigui més important de mantenir, si només existís una llengua moltes tradicions es perdrien, com contes populars o cançons.

Jordi

M’encanta quan la gent parla català, encara que no sigui la seva llengua materna, i encara més quan l’intenten parlar de manera respectuosa. Això m’alegra, perquè ho veig com una prova que el català continua resistint malgrat les burles o les dificultats que ha patit al llarg del temps. Per a mi és molt important que el català continuï expandint-se i que no disminueixi el nombre de parlants. Tot i que és una llengua oficial, crec que encara es troba en una situació de certa minorització en alguns àmbits, especialment al carrer o a les xarxes socials, però això pot canviar amb el clar exemple de Montserrat Pujol a xarxes socials