Aitor

En conclusió, la meva autobiografia lingüística reflecteix la relació complexa i emocional que tinc amb les llengües. Cada idioma forma part d’una etapa, d’una persona o d’un sentiment diferent dins meu. El castellà és la llengua que més utilitzo amb els amics, però el català és la que realment sento com a pròpia i estimada. El gallec em connecta amb les meves arrels familiars, i altres idiomes com el portuguès, l’anglès, el francès o el txec representen curiositat, experiències viscudes i ganes de continuar aprenent. En definitiva, les llengües no són només una manera de comunicar-nos, sinó també una part de la nostra identitat i de la nostra història personal.

La meva llengua

Una cosa que passa a casa meva és que entre la meva família cadascú parla en català o castellà depenent de la persona, les meves germanes i jo parlem al nostre pare en català i a la nostra mare en castellà, però, després, jo parlo català amb les meves germanes i entre elles es parlen castellà.

Autobiografia lingüística (Hugo Ríos)

La meva mare és andalusa, ella va néixer a Granada, d'on és tota la seva família, i per tant parlen en andalús. Moltes vegades els andalusos es "mengen" les lletres finals de les paraules. A part d'aquesta diferència, hi ha paraules que són totalment diferents com és el cas de "sape", que ho interpreten com a gat.