Eu me chamo Sofia Romero Holanda e minha cultura se divide em duas, assim como meus idiomas. Então, agora vou contar um pouco sobre minhas origens.
Em dic Sofia Romero de Holanda i la meva cultura està dividida en dos, igual que les meves llengües. Així que ara us explicaré una mica sobre els meus orígens.
Jo vaig néixer un 19 de novembre a Barcelona, Catalunya. Als mesos la meva àvia em va visitar del Brasil i em va portar amb avió fins allà. Porto tota la meva infància i fins ara sentint el portuguès a casa, mai l’he hagut d’aprendre, és com si ja el sabés de sempre. Sí que és veritat que em sento més còmode parlant català, ja que visc aquí i fora de casa sempre el parlo. En el meu dia dia també tinc el castellà, el qual parlo amb algunes amistats. L’anglès sí que el sé per què a l’institut me l’han ensenyat i a part els meus pares abans em posaven professors particulars. A més del Brasil tinc família a Mèxic, tot i que no tinc molt contacte amb ells perquè els veig poc. Sempre que vaig al Brasil em diuen que parlo bé el portuguès, però després em pregunten d’on soc. A vegades m’agradaria saber parlar millor o simplement tenir l’accent marcat d’allà.
L’origen del meu primer cognom no és molt especial. És del meu pare i si no m’equivoco crec que espanyol. El segon sí que té una mica més d’història. De petita no m’agradava gens perquè hi havia persones que se’n burlaven, deien que havia de ser d’Holanda, el país. La veritat és que no tinc cap relació familiar amb Holanda, de fet el cognom ve del Brasil. Es deu principalment a la colonització i ocupació holandesa que hi va haver al país fa bastant de temps.
En conclusió, la llengua amb la qual em sento més còmode segurament és el català, però m’encanta la meva varietat lingüística i cultura barrejada. I finalment, sincerament penso que el portuguès és una llengua molt més bonica que el català o el castellà.