Hola a tothom, em presento, em dic Ocian i tinc 14 anys. Vaig néixer el 22 de setembre de 2011 a Barcelona, Espanya, i estudio a l’Escola Pia Sant Antoni, on ara mateix faig 3r d’ESO.
Al llarg de la meva vida he tingut la sort de parlar fluidament les següents 4 llengües: el nepalès, el castellà, el català i l’anglès. Cada una té un significat especial per a mi. Per exemple, el nepalès m’ajuda a connectar amb la meva família que viu al Nepal, el castellà és la que més utilitzo al meu dia a dia, el català és la llengua vehicular de la meva escola, i l’anglès em pot ser molt útil en un futur. Aquestes quatre llengües formen part de mi i em permeten viure experiències úniques.
Primer iniciaré amb la meva llengua materna, el nepalès, la llengua oficial del Nepal. Vaig començar a parlar-la de ben petit a casa. Amb la meva família he après el dialecte del nepalès de Katmandú, la capital del país. L’he anat utilitzant principalment amb els meus familiars que viuen allà. Així mantinc un vincle directe amb ells i amb la cultura d’aquest país tan especial per mi. A més a més, també la parlo amb la mare, el pare i la germana. L’utilitzem juntament amb el castellà. Aquestes dues, són les llengües principals a casa meva. Aquest idioma em permet expressar sentiments i compartir moments amb els meus éssers estimats d’una manera que cap altra em permet. El nepalès té un lloc molt especial dins del meu cor, ja que m’acompanya des de la infància i em recorda sempre d’on vinc. Tot i que no l’utilitzo tant com altres llengües en el meu dia a dia, continuo considerant-la essencial per a la meva vida. Sense ella, no podria connectar amb la família llunyana i tampoc m’expressaria igual de bé amb la família de casa. Parlant del seu reconeixement, al Nepal és la llengua oficial i també es parla a altres països, com a l’Índia, Myanmar, i més. Per tant, no està minoritzada.
Ara parlaré del castellà. És la llengua que més utilitzo en la meva vida diària. La faig servir gairebé per tot: amb els amics de l’institut, amb el meu equip de futbol, l’AE Prat, quan camino pel carrer i interactuo amb desconeguts, en les botigues, o en qualsevol situació social. Aquesta llengua m’acompanya en la major part de les meves activitats i és la que em permet comunicar-me amb un ampli cercle de persones. La vaig aprendre a la vegada que el nepalès a casa. Aquest idioma és amb el que em sento més lliure i la que em resulta més natural per parlar i comunicar-me. L’utilitzo per explicar històries, fer riure, compartir les meves idees i objectius, expressar emocions, xatejar, arribar a acords, reflexionar, explicar experiències, etc. És la llengua més important per a mi. Sobre el seu ús global, és una de les llengües més parlades mundialment i té un gran reconeixement a la societat actual.
A continuació, parlaré del català. Vaig aprendre el català central des de petit a l’escola, perquè, com he dit a l’inici, és la llengua vehicular i, per tant, la que fem servir per estudiar, fer treballs, deures, etc. Però, encara que és una de les llengües principals d’on soc, fora de l’escola la faig servir poques vegades. És més, a l’institut utilitzo més el castellà que el català. Per això, penso que, actualment a Barcelona, aquest idioma no està minoritzat, però està a prop de ser-ho perquè no té el reconeixement que hauria de tenir. Això és a causa que el castellà li està substituint cada vegada més.
Finalment, l’anglès. Aquesta llengua la parlo a les seves classes, però sobretot, m’agrada incorporar algunes expressions o paraules en anglès quan parlo o xatejo amb qualsevol persona, cosa que fa que aquesta llengua l’utilitzi de manera entretinguda en el meu dia a dia. La manera en què vaig aprendre l’anglès és la que més em va agradar. Ho vaig fer a partir de cançons, videojocs, pel·lícules i les xarxes socials. Diria que he après més amb tot això que amb les classes a l’escola. Tot i que no és la llengua que faig servir per a activitats principals, aquest idioma m’és molt útil perquè és la llengua internacional i em permet comunicar-me amb molta gent d’altres països. També crec que saber anglès és important per al futur: per viatjar, estudiar, treballar, i més àmbits.
Després de parlar de les quatre llengües que parlo habitualment, m’agradaria parlar sobre la llengua que voldria aprendre, el francès. Aquest idioma em sembla molt bonic perquè trobo fascinant com s’escriuen les paraules i la manera com es pronuncien. A part, m’agrada molt França: hi he anat unes quantes vegades i sempre m’ha agradat la seva cultura, els paisatges, la gastronomia, etc. Tot i que no és una llengua que senti gaire sovint al meu entorn habitual, crec que seria molt enriquidor poder comunicar-m’hi amb fluïdesa. Conèixer el francès em permetria comunicar-me amb la gent del país i tenir més varietat en el meu llenguatge. Així, la riquesa del francès em recorda que la diversitat lingüística és un tresor que protegir i valorar, ja que cada llengua aporta una manera única de veure i entendre el món i de connectar amb les persones.
En conclusió, les llengües formen una part essencial de qui soc i de com em relaciono amb el meu entorn. Cada una de les quatre que parlo em permet connectar amb persones i cultures diferents, facilitant-me la comunicació i la manera d’expressar-me. Poder conèixer i parlar diverses també enriqueix la manera com veiem i vivim el món, i per això em sento afortunat de poder parlar el nepalès, el castellà, el català i l’anglès.