Salutacions. M’anomeno Matthew i, com bé diu el meu nom, sóc anglès. Però els meus cognoms són Burke Sabater, i Sabater és català. Llavors sí, sóc anglès i català. Em considero més català pel fet que he nascut aquí. El meu pare és anglès i la meva mare és catalana. Sé parlar les dues llengües i també el castellà. La família del meu pare està tota a Anglaterra. El meu avi éssent irlandès. El pare del meu avi, o sigui el meu besavi, va migrar d’Irlanda fins a Leeds, Anglaterra. On els meus avis van tenir tres fills entre ells el meu pare.
El meu pare va emigrar a Barcelona l’any 1999 amb 21 anys. Les meves arrels maternes provenen del Delta de l’Ebre, on porten vivint els Sabaters molts d’anys. El català és una llengua que m’encanta. Dona una mescla de moltes llengües romàniques i és única i especial.
És preciosa la llengua i m’importa molt ja que és l’única llengua que parlo cada dia, passi el que passi. El català el parlo a l’escola amb els meus amics i familiars. És la meva infància i sempre que el parlo amb algú em sento molt a gust i a casa.
Tot i que l’anglès és la llengua en què sovint penso, practico amb el meu pare i la llengua en la que prego. És una llengua molt útil de saber perquè és de les més necessàries o sinó la més, mundialment.
M’encanta l’anglès perquè és una llengua força diferent al català però també és l’única i molt xula. Amb una varietat d’accents molt vast i impressionant perquè hi ha persones que tenen un accent que no s’entén i que és molt graciós. El castellà no m’agrada però el parlo perquè a vegades és necessari ja que és la llengua del meu país.
En conclusió: l’anglès, el català són les dues llengües que provenen dels meus familiars i les llengües que més m’agraden i estimo. En canvi el castellà el sé perquè l’escola me l’ha ensenyat.