Em dic Giovanna, tinc catorze anys, estudio a l’Escola Pia Sant Antoni i curso el 3r d’ESO, visc a Barcelona, un entorn on es parlen diverses llengües. De petita només parlava el portuguès del Brasil, però amb tots els canvis de la meva vida vaig aprendre noves llengües, fet que ha marcat la meva manera de comunicar.
La llengua que considero materna és el portuguès, ja que vaig néixer i créixer al Brasil, també és la que vaig aprendre a casa des que era petita i la que utilitzo principalment amb la meva família i amics de l’església. Amb la meva família només parlo aquesta llengua, perquè és l’única que sàpiguen parlar. Tot i això, amb el meu pare potser utilitzi el castellà, però no l’utilitzem gairebé mai perquè ens sentim més còmodes amb el portuguès i així els altres familiars entenen el que estem parlant. A l’escola, la llengua principal d’ús és el català (català central), que faig servir per estudiar, fer exàmens, activitats, exposicions orals… El castellà també té presència a l’àmbit educatiu, sobretot a l’assignatura de llengua castellana, però també en converses informals amb companys. Pel que fa a les amistats, utilitzo diferents llengües segons la persona i el context. Normalment, parlo castellà amb els amics de l’escola, i amb els amics de l’església parlo el portuguès i sovint barregem llengües de manera natural, sense adonar-nos-en. Aquesta barreja no em suposa cap problema, sinó que reflecteix la realitat lingüística del meu entorn. En activitats com mirar sèries, escoltar música o jugar a videojocs, faig servir sobretot el castellà i l’anglès, ja que molts continguts estan disponibles principalment en aquestes llengües. L’anglès és una llengua que estudio a l’escola i que també utilitzo fora de l’aula, especialment a internet. Encara que no la domino completament, considero que és una llengua molt útil perquè permet comunicar-se amb persones de tot arreu del món i accedir a molta informació. M’agradaria millorar-ne el nivell i, en el futur, aprendre altres llengües com el francès i l’italià, perquè crec que conèixer llengües obre portes tant a nivell personal com professional, podria comunicar-me amb persones amb cultures diferents i fins i tot augmentar les possibilitats d’aconseguir un treball, ja que les persones que parlen moltes llengües tendeixen a ser més valorades en treballs socials. No totes les llengües gaudeixen del mateix reconeixement ni del mateix ús social. Penso que el català, és una llengua viva i amb molts parlants, però en alguns àmbits es troba minoritzat, com a les xarxes socials, i altres llocs del món on s’utilitza molt més l’anglès i el castellà. Per això considero important protegir-lo i utilitzar-lo amb normalitat, ja que si no fem ús d’ella pot desaparèixer. En general, puc fer la majoria d’activitats que vull amb les llengües que conec, però sé que com més llengües domini, més oportunitats tindré.
Al meu entorn sonen moltes llengües diferents com el francès, el tagal, l’anglès, l’àrab, el panjabi… I això em sembla enriquidor. La diversitat lingüística no és un problema, sinó una riquesa cultural que cal respectar. A nivell sentimental, cada llengua ocupa un lloc diferent dins meu. El portuguès és la que relaciono amb la infància, la família i les emocions, el català ho relaciono amb l’escola i l’aprenentatge, el castellà amb amistats i diversió i l’anglès amb xarxes socials i comunicació amb cultures diferents.
En conclusió, les llengües formen part de mi mateixa, gràcies a elles puc comunicar-me, aprendre i relacionar-me amb els altres. També cal dir que aprendre noves llengües m’ha canviat la vida, perquè el Brasil és un país que en general només parla el portuguès i en situacions específiques s’utilitza l’anglès, a partir dels meus deu anys vaig començar a aprendre el castellà i el català per la mudança de país, i així és com em vaig convertir en la primera persona de la meva família que parla més de dues llengües. Crec que és important valorar totes les llengües, fer-les servir amb respecte i defensar especialment aquelles que es troben en situació de desavantatge. Aprendre llengües no és només adquirir una eina de comunicació, sinó que també és una manera de créixer com a persona.