Em dic Digonto, tinc 15 anys i estudio a l’Escola pia Sant Antoni. Actualment estic cursant 3r de l’ESO.
La meva relació amb les llengües està molt marcada pels meus orígens familiars i pel lloc on he crescut. Vaig néixer en una família bengalina, així que la llengua familiar d’origen és el bengalí. Quan era molt petit sabia parlar-lo una mica, perquè era la llengua que utilitzaven alguns familiars. Amb el temps, però, el vaig anar oblidant. Això va passar sobretot perquè he crescut a Espanya i el meu entorn sempre ha estat principalment en castellà i català.
Actualment, utilitzo sobretot el castellà en el meu dia a dia. El faig servir per parlar amb la família, amb els amics i en moltes situacions quotidianes. Alguns familiars encara em parlen en bengalí, o barregen el bengalí amb el castellà després de tants anys vivint aquí. Jo el puc entendre una mica a vegades, però ja no el sé parlar gaire bé.
El català també forma part important de la meva vida perquè és una llengua que utilitzo a l’escola per estudiar i en algunes activitats acadèmiques. Per tant, puc dir que el castellà i el català són les llengües que més utilitzo en el meu dia a dia.
Una altra llengua molt important per a mi és l’anglès. L’he après a l’escola però també gràcies a la meva família, ja que a casa també hi ha contacte amb aquesta llengua. A més, consumeixo molt contingut en anglès a internet, com vídeos, jocs o xarxes socials. Per això considero que tinc un nivell molt alt i fins i tot parlo amb un accent que s’assembla al de l’est de Londres.
Pel que fa a la situació de les llengües, crec que no totes tenen el mateix ús o reconeixement. El castellà i l’anglès són llengües molt fortes i molt utilitzades arreu del món. El català és molt important a Catalunya perquè forma part de la cultura i de la identitat del territori. En canvi, el bengalí té menys presència en el meu entorn quotidià, encara que és una llengua molt parlada en altres parts del món.
M’agradaria tornar a aprendre bengalí algun dia perquè és la llengua dels meus orígens i de la meva família. Poder parlar-la millor em permetria comunicar-me més amb alguns familiars i conèixer millor la cultura d’on provenen.
Crec que la diversitat lingüística és una cosa molt positiva. Les llengües formen part de la identitat de les persones i de les cultures, i per això penso que s’han de protegir i respectar.
En conclusió, la meva experiència amb les llengües és bastant diversa. Utilitzo principalment el castellà, el català i l’anglès en diferents àmbits de la meva vida, mentre que el bengalí està més relacionat amb els meus orígens familiars encara que ara el domini menys. Aquesta experiència m’ha fet créixer en un entorn amb diverses llengües i m’ha ajudat a entendre la importància de la diversitat lingüística i del respecte entre cultures.