El mirall
Yung pamilya ni Bernardita na nirahan sa pueblo. Si Bernardita ay apat na taon. Sa kanyang kuwarto may lumang malakeng salamin. Si Bernardita laging nakikipagusap sa kanyang anino. Yung pangalan nang kayang anino ay Trinidinad. Sinabi nya sa kanyang magulang na nakakausap nya yung kanyang anino. At naniwala naman yung kayang ina.
Nang si Bernardita ay anim na taon na, yung doctor sabi na meron sya skisoprenya. Yung ina nya sabi kay Bernardita na sa isip nya lang si Trinidad. At pinaiiwasan huwag manalamin at tinabunan din nya yung salamin.
Si Bernardita sinubukan nyang sundin ang kanyang magulang. Pero sa gabi lagi syang tinatawag ni Trinidad. Kaya naguusap sila pag wala ang kanyang ina.
Nang si Bernardita ay syam na taon na, ang kayang mga guni-guni ay nabawasan, at nang sya ay labing dalawa taon na, napag-aralan nya kung yung naririning at yung nakikita nya ay isang guni-guni o totoo. Natuklasan nya na si Trinidad ay totoo at hindi sya na sa imahinasyon. Si Trinidad nakatira sa salamin.
Si Bernardita ay nagkasakit nang grabe. Sinabihan sya nang kanyang ina iwasan ang salamin, dahil naisip nya ay si Trinidad isang guni-guning matagal na nyang kausap. Pagkalipas nang dalawang linggo nang hina ang kayang katawan tapos namatay.
Isang araw yung nanay narinig yung boses ng anak nya na tinatawag si Bernardita. Lumingon sya sa salamin, hindi nya nakita yung anino nya. Nakita nya si Trinidad na naglaho. Sa sandaling yun yung nanay ni Bernardita nalaman na si Trinidad ay totoo at hindi sya guni-guni.
La família de Bernardita es va traslladar al poble. La Bernardita tenia 4 anys. A la seva habitació hi havia un mirall antic i gran. La Bernardita sempre parlava amb el seu reflex. El nom del reflex era Trinidad. La Bernardita va explicar a la seva mare que podia parlar amb el seu reflex. Ella li va contestar que sí el creia.
Quan ella tenia sis anys, li van diagnosticar amb esquizofrènia. La seva mare li va explicar que Trinidad estava només al seu cap. La seva mare li va fer evitar el mirall de la seva habitació i també el va tapar.
Bernardita va intentar fer cas a la seva mare. No va poder aguantar no mirar el mirall, ja que a la nit, escoltava a la Trinidad cridant-la.
Quan la Bernardita tenia nou anys, les seves al·lucinacions van disminuir, i, als dotze anys, la Bernardita va aprendre si el que veia o escoltava era una al·lucinació o era de veritat. Va descobrir que la Trinidad sí que existia i que ella vivia dins del mirall.
La Bernardita es va posar malalta i es va posar dèbil. La seva mare la va descobrir parlant amb el mirall i va pensar que seria millor per ella evitar-lo, ja que era una al·lucinació que tenia des de petita. Al cap de dues setmanes, es va posar encara més dèbil, el seu cos no va poder aguantar i es va morir.
Un dia, la seva mare va començar a escoltar la veu de la seva filla cridant el seu propi nom. Quan va mirar cap al mirall, en comptes de veure el seu reflex, va veure la Trinidad, que va desaparèixer després. En aquell moment, la mare de Bernardita es va adonar que la Trinidad existia i que no era una al·lucinació.