Dissabte al matí
Hola, em dic Pep, soc l’anak (fill) de la meva ammu (mare), que es diu Raquel, i del meu baba (pare), que es diu Hèctor. Entre ells hi ha una kilig (sentiment romàntic) molt forta, suposo que per això porten tants anys junts. Tinc 14 i soc el kuya (germà gran) de la meva poribar (família).
És dissabte i em desperto a les vuit del matí encara que podria tulog (dormir) una mica més perquè és festa, però a mi m’agrada aprofitar bé els dies. A aquestes hores la meva ate (germana) i el meu germà petit, a qui anomenem totoy (nen petit) encara estan dormint.
Baixo les escales i em trobo el meu baba (pare) llegint el diari, quan em veu em diu “Bon dia, wldi diali (fill meu). Li retorno la salutació i entro a la cuina i li faig una yakapin (abraçada) a la meva ammu (mare). Per esmorzar em preparo un itlog (ou) i tallo un tros de síndria acabada de collir del huerto (hort).
La meva ukht (germana) s’aixeca i esmorza una empanada (empanada). Més tard, surto al jardí a saludar el meu aso (gos), que vols agay-agay (jugar) amb mi. En acabat, vaig a comprar churros (xurros) perquè sé que al meu germà li encanten; mentre camino em trobo el meu a-mi-goooo (amic) i el saludo. Em pregunta com estic i li responc que molt bé.
Quan torno a casa, el meu germà ja està despert, li ofereixo els churros (xurros) i em diu “gràcies, mahal kita! (t’estimo!)”.
Els meus dissabtes al matí, com heu vist, són molt tranquils i són el moment ideal per gaudir de la poribar (família).
[Text elaborat en el marc de l’activitat «Regala’ns una paraula de la teva llengua», de l’Escola Vedruna Àngels. Creació literària a partir de diverses paraules «regalades» per altres alumnes en diferents llengües.]