Drama de llengües! (Sukhmani)

Quan vaig acabar sisè de primària, pensava passar les vacances tranquil·la, però els meus pares em van apuntar a classes d’hindi. Ara el sé parlar perfectament, però no el sé ni llegir ni escriure. La professora era una amiga de la meva mare, així que les classes no van ser tan dolentes com em pensava. Em va costar molt aprendre a escriure’l, perquè era molt diferent, sobretot pel que fa a les lletres amb les que escrivim a l’escola: són uns palets que s’han d’unir perquè formin una lletra. Però al final va valdre la pena, ja que aquell mateix any vam anar a Índia i vaig ser capaç de llegir de tot quan anàvem a visitar llocs històrics. Ara sempre que veig a l’amiga de la mare sempre li dono les gràcies.

Sneh

Recordo quan estudiava a India em costava escriure hindú i un dia a l’escola quan estava en la classe d’hindú, la professora em va arrencar el paper on estava escrivint només per escriure tort.

Natasha i Martina

Així doncs, amb 5-6 anys vaig anar cap a l'Índia per conèixer als meus avis. Allà anava a una escola on m'ensenyaven hindi, i com a segona llengua gujarati. A part, tots els dissabtes anàvem al temple on havia de parlar panjabi, que l'apreníem amb un llibre anomenat Guru Granth Sahib.