He triat aquesta paraula perquè m’agrada llegir i és el meu passatemps preferit. A més a més, no només m’agrada llegir a mi, també a la meva mare i quan no tenim res a fer llegim juntes. Aquests moments m’agraden molt perquè no només estic llegint, sinó que estic passant temps amb la persona tan especial que és la meva mare. Una altra cosa important és que mentre llegeixo desconnecto del món exterior.
Chaymi tukuy kawsayniykipi llullaway, imaynan huk sofista Greciapi otaq Pinochopi ruwanman hina, wawa kani manan muñecachu nispa niqtin.
Jo a casa només parlo castellà, però els meus pares i tiets parlen algunes llengües que provenen de Bolívia, com per exemple el quítxua i l’aimara. Lamentablement, aquestes llengües, entre altres, cada vegada es perden més, ja que actualment és més comú que allà es parli castellà; són els avis o la gent gran que per ara mantenen les llengües antigues.
A casa meva, la meva mare és l’única que sap parlar un dels llenguatges indígenes, és a dir, que estan en perill de desaparèixer, el quítxua. És una llengua que es parla per alguns llocs de sud Amèrica com Perú o Bolívia. Ella, com moltes persones, no la sap escriure, només la parla amb l’àvia o alguns dels meus familiars.
Els idiomes eren els mateixos fins que un nou idioma i jo ens vam creuar, el francès. Era una espècie de català amb la R una mica mandrosa quan la pronunciàvem.