El meu pare em va ensenyar el turc i ell, a més del seu idioma matern, el turc, també parla tres idiomes més: l'alemany, el castella i l'anglès. Pel que fa a la meva mare, ella em va ensenyar el finès. A més, quan la meva germana gran encara no havia nascut, ma mare va estudiar filologia àrab i per això sap parlar l'àrab. A la facultat va conèixer una companya que es diu Najat El Hachmi i que avui és una escriptora molt famosa.
De petita pensava que el millor era que tot el món parlés la mateixa llengua. A la llarga he entès perfectament perquè en parlem de diferents, la llengua és un símbol de cultura i per molt que dues llengües s’assemblin hi ha d’haver el dret de parlar-les perquè marca qui som i d’on venim, la prohibició d’una llengua és la prohibició d’una cultura i la prohibició de la cultura de la llibertat i de la llibertat, de viure.
Ara, a l'institut, com faig una altra optativa, no puc aprendre cap altre idioma en aquest mateix lloc, però potser a quart d'ESO faci llatí, perquè, com diu el Francesc, el meu professor de castellà, els que estudien llatí són més alts, més bonics, més llestos i moltes coses més.