Vaig néixer el 30 de desembre de 2004 a Bolívia. Quan vaig néixer, la meva mare va viatjar cap a Espanya junt amb el meu pare perquè la situació econòmica en el meu país no era molt bona, llavors em vaig quedar amb els meus oncles i avis.
A partir dels dos anys, vaig començar a fer moltes coses noves: vaig començar a caminar, a entendre el que era una cosa dolenta i que era una cosa bona. També recordo que era una mica maldestre i el més important per a mi, a parlar. Recordo la meva primera paraula com si fos ahir: mamá. Els dos únics idiomes que parlava era el castellà llatinoamericà i el quechua, un idioma no molt utilitzat en Bolivia però si conegut.
Mentre passaven els anys, vaig aprendre més dels meus idiomes, especialment el castellà. A l’arribar als 5 anys, la meva mare em va recollir per portar-me cap a Espanya, era un moment dolorós emocionalment perquè a Bolívia estaven totes les persones que m’importaven: els meus oncles, avis, la besàvia, els meus cosins, etc., però per l’altre banda emocionat per viatjar a un lloc desconegut per mi.
Després de més de 12 hores viatjant, per fi vam arribar a Barcelona. Només sortir de l’avió, em vaig fixar en els cartells. Vaig poder veure un tipus de castellà una mica estrany, com si és mengessin algunes lletres o canvies una paraula per una altra, era l’idioma perfecte per a mi. Fatigats la meva mare i jo, vam agafar el bus per arribar a casa meva. A l’entrar, vaig veure moltes persones estranyes, però que amb el temps es convertien en amics.
Em van escolaritzar en el Milà i Fontanals, la millor i única escola que vaig tenir. A partir d’aquell moment vaig descobrir coses noves: el meravellós idioma conegut com català i, més endavant, un idioma totalment diferent del castellà anomenat anglès i d’altres que només ho parlaven uns quants nens com per exemple l’urdú, el bangla, el tagalo, etc. però com que no els entenia vaig passar absolutament d’aquells idiomes. També noves formes de veure el món, vaig sentir emocions que no havia sentit mai, vaig conèixer persones meravelloses que em van canviar la vida, mestres que em revelaven alguns secrets de la vida i amics miraculosos, no sé que podria fer sense ells.
Així fins arribar a l’ESO. L’ESO per a mi era com anar al col·legi, però que tot el que feia era nota per el meu futur. Els idiomes eren els mateixos fins que un nou idioma i jo ens vam creuar, el francès. Era una espècie de català amb la R una mica mandrosa quan la pronunciàvem. Les meves notes eren bones, totes menys una que era el meu pitjor enemic: l’anglès.
Com que en el meu país no és molt conegut o utilitzat aquesta llengua universal, sempre em costava entendre les coses en anglès. Llavors la meva mare em va posar en una acadèmia per aprendre més de l’anglès. Són força entretingudes les classes i aprens bastant.
En la meva vida he conegut moltes llengües, de les quals faig servir 3 o 4 en la meva vida: el castellà, el català, l’anglès i de vegades el francès.