Fins als 5 anys vaig viure al meu país, Pakistan. Allà vaig aprendre 5 idiomes: amb la mare parlava pahari, amb el pare urdú, amb les amigues panjabi i a l’escola vaig aprendre urdú i anglès. Em va costar molt aprendre 5 llengües a aquella edat.
Quan vaig venir a Barcelona vaig haver d’aprendre 2 idiomes més, català i castellà, els vaig aprendre gràcies al meu pare que em va ajudar molt i gràcies als professors que eren molt bons.
Al principi em va costar molt aprendre aquests idiomes. Va haver un moment en el qual vaig decidir deixar d’estudiar-les perquè n’estava tipa d’aprendre més llengües, però el meu pare em va animar dient-me que tindria molts amics si aprenia l’idioma. Gràcies a aquests ànims vaig decidir aprendre català i castellà. Encara em costa molt estudiar-los però estic molt feliç: gràcies a poder comunicar-me vaig tenir amics i unes bones professores com la Verònica, l’Àngela i la Beatriu.
Ara quan parlo Català I Castellà sóc molt feliç; em fan sentir molt bé, per a mi son una gran e important part de la meva vida i estic molt agredida a les persones que m’han ajudat a aprendre’ls tant com els meus pares i com els professors.
L’urdú es el meu idioma matern i em fa sentir més bé que altres llengües i també és el meu preferit. El panjabi no em fa sentir tan bé, no m’agrada tant parlar-lo però m’agrada escoltar cançons en panjabi com, per exemple, Shada, Bewafa, Chu che Chu che che, etc. El pahari es un mix d’urdú i panjabi i quan el parlo em fa sentir com quan parlo urdú. Crec que és perquè és l’idioma matern de la meva mare. El català i castellà per a mi són iguals i em fan sentir que gràcies a ells puc comunicar-me més. L’Anglès m’agrada perquè es parla molt i és molt fàcil.
Les llengües son la part més important de la meva vida, tant les que conec com les que no conec i m’agradaria aprendre més com, per exemple, el coreà per escoltar cançons de BTS sense subtítols, els idiomes que parlen els meus companys i el Turki per veure més drames Turkis.
També vull crear una llengua que es parli a tot el món i s’anomeni “HIRA” com jo.