Jo vaig venir a Espanya quan tenia 4 anys, abans vivia a Bangladesh. Vaig aprendre a parlar en castellà ràpid, però no vaig aprendre a llegir i escriure fins als 7 o 8 anys. A casa meva es parla en bangla i en castellà. Sé parlar bengalí, castellà, català (que em costa una mica), anglès (que no se’m dona bé) i l’urdú el sé perquè tinc amics del Pakistan i escoltant l’he anat aprenent. La llengua que millor se’m dona és el castellà, però em va millor parlar-lo que escriure’l i això és en totes les llengües. Amb el meu germà i el meu oncle parlo en castellà, bengalí i català a vegades, amb els meus pares en bengalí i amb els meus amics en castellà, una mica d’àrab i urdú. Em sento més còmode parlant en castellà perquè és la llengua que més domino i més faig servir en el meu dia a dia. M’agradaria aprendre àrab i poder parlar-lo bé i mantenir-hi converses normals i fluïdes.
