La meva llengua és el català. El català és la llengua que parlo des que vaig néixer. A casa meva sempre s’ha parlat català amb la meva família. Els meus pares, els meus avis i jo ens comuniquem en català cada dia.
Vaig néixer el 2011, i des de petit el català ha estat molt important per a mi. És la llengua amb la qual vaig aprendre a parlar, a jugar i a expressar els meus sentiments.
A l’escola també faig servir el català amb els meus companys i professors. A més, el català forma part de la cultura i de les tradicions del lloc on visc. Per això crec que és important cuidar-lo i continuar parlant-lo.
El català és important per a la meva vida perquè és la llengua amb la qual parlo amb la meva família i els meus amics. Gràcies al català puc comunicar-me, aprendre i entendre millor la meva història i les meves tradicions.
També sóc gitano català i sé alguna paraula en caló, però no el practico com el català, i això forma part de la meva identitat. Per a mi és important mantenir la meva cultura i les meves arrels.
Per a mi, el català no és només una llengua, sinó també una part de la meva identitat i de la meva vida.
El castellà també m’agrada perquè hi ha moltes cançons, pel·lícules i videos en castellà i així els puc entendre millor.
Per mi el castellà és una llengua important encara que no sigui la principal a la meva vida, perquè m’ajuda a comunicar-me i entendre moltes coses.
El castellà, almenys per estudiar, m’és més difícil que el català.
Visca el Barça i visca Catalunya!