Em dic Anna, tinc catorze anys, faig 3r d’ESO a l’Escola Pia Sant Antoni. En aquesta redacció explicaré la meva relació amb les llengües que conec i utilitzo.
La meva llengua materna és el català, és la primera que vaig aprendre i de la qual guardo més records de petita. La faig servir sobretot a casa, amb la família, desconeguts i amics de fa anys, també a l’institut, amb professors i a vegades, no tant, amb companys. L’únic idioma de què faig servir un dialecte és el català: una variant del català central, que em serveix per dirigir-me als meus familiars de Manlleu, i la plana de Vic.
El castellà no el parlo tant amb la família, la faig servir més amb amics i companys a l’escola.
L’anglès és una llengua que s’estudia des de petits, no el practico gaire a part de la seva assignatura i quan escolto música o miro pel·lícules en versió original. Em resulta força difícil expressar-m’hi oralment i normalment em fa vergonya.
De francès en tinc coneixements bàsics de 5è i 6è de primària, poques vegades l’he utilitzat i si ho he fet ha sigut en cançons o pel·lícules.
M’agraden totes aquestes llengües, però em costen bastant l’anglès i el francès i normalment no les faig servir. M’agradaria aprendre altres llengües d’aquí a uns anys.
De totes les llengües que faig servir l’única que és cooficial és el català, mentre que les altres són oficials. El català és una llengua vehicular en l’educació i administració local. Cap de les quatre està en perill d’extinció això sí, el català és una llengua en perill per factors sociolingüístics com la minorització, l’alt índex de castellanització a Catalunya i la pèrdua de parlants habituals.
Em sento còmode tant amb el català i el castellà, m’agraden molt totes dues, però la meva forma de ser i comportar-me canvia bastant, també amb la gent amb la qual em dirigeixo o m’acostumo a dirigir amb aquella llengua. Quan parlo en català tendeix-ho a ser més educada i tranquil·la que quan parlo en castellà, ja que acostumo a dirigir-me a familiars, professors o desconeguts i amb castellà amics o companys.
Crec que la diversitat lingüística és bona, pel fet que forma part de la riquesa cultural. Parlar llengües ajuda a mantenir vives cultures, diferents visions del món i tradicions orals i coneixements únics. Si una llengua està o comença a estar en perill és necessari o s’hauria de posar mesures o intentar que no s’extingeix.
Per mi aquestes llengües són molt importants, ja que he crescut amb elles, tinc molts records de petita i m’han ajudat a comunicar-me millor, tenir diverses formes de pensar i un enriquiment cultural.