El meu nom és Rayan, tinc 14 anys, estudio en l’Escola Pia Sant Antoni, o EPSA, al 3r d’ESO.
En aquesta redacció explicaré la meva relació amb les llengües, principalment utilitzo el castellà per estudiar i per xerrar, però per parlar amb la meva família utilitzo el Gujarati, llengua provinent de l’Índia. Vaig aprendre aquest idioma des que era petit, a força de parlar-ho amb els meus pares, pel·lícules, i també classes particulars. Només utilitzo aquesta llengua en la família, en altres àmbits utilitzo el castellà.
El gujarati és una variant dels cents, tot va començar amb el Sànscrit, i actualment la llengua internacional és l’hindi. No totes gaudeixen del mateix ús, reconeixement o tracte, ja que sempre en qualsevol escola hi ha una matèria en l’àmbit de l’hindi. Hi ha més de 400 llengües en el país, així que òbviament n’hi ha algunes que estan en risc de desaparèixer, però l’hindi és una de les llengües amb una via d’expansió massiva, sumant una quantitat de 100 milions de parlants en una dècada. Ja que més de la meitat de les llengües són parlades en petits pobles, no es pot gaudir de moltes activitats.
Personalment, m’agradaria conèixer la llengua Sànscrit, llengua considerada de les més antigues del món a causa dels seus escrits al Rigveda, (Aprox. 1500 aC), i textos sagrats de l’Índia, i la seva estructura perfeccionada coneguda com a sànscrit vèdic. El seu origen indoeuropeu i la seva complexa gramàtica sistematitzada per Panini o més conegut com (“El pare de la lingüística moderna’’).
Les que més sonen en el meu entorn són el gujaratii, ja que és la meva llengua materna. La diversitat lingüística em sembla molt important, ja que la comunicació entre persona i persona és molt necessari. El gujarati cal protegir-lo, o jo mateix mantindré aquesta llengua, ja que per mi és un idioma que em representa, sentimentalment i em posaria molt trist si aquesta llengua s’extingirà.