Em dic Gurpreet. Tinc 15 anys. Vaig néixer a l’Índia, però actualment visc a Espanya, a Barcelona. Estudio a l’Escola Pia Sant Antoni a 3r d’ESO B. Sé parlar moltes llengües. Puc parlar panjabi (llengua de l’Índia), hindi, urdú, anglès, català i castellà. També puc entendre haryanvi (llengua de l’Índia), però no el puc parlar perquè l’haryanvi té un lèxic similar al panjabi. El panjabi és la meva llengua nativa. Les llengües que més utilitzo són el panjabi, el català i el castellà. Vaig començar a parlar panjabi a casa de petita. La mare em va ensenyar com parlar-lo i, quan vaig començar a anar a l’escola, allà em van ensenyar més panjabi i, a més a més, em van ensenyar a parlar hindi i anglès. Jo naturalment he après urdú perquè tenia amics que el parlaven i també perquè era molt similar a l’hindi. Però encara, a vegades, se’m mesclen l’urdú i l’hindi quan els parlo perquè tenen el lèxic gairebé tot similar.
Quan tenia 7 anys vaig venir aquí, a Espanya, i em van ensenyar a parlar català i castellà. Realment va ser molt difícil per a mi aprendre’ls perquè el castellà i el català eren molt diferents de les llengües que jo parlava. Vaig aprendre català i castellà en 2-3 anys. Sempre que sentia gent parlant català o castellà, em semblava molt rar perquè no estava acostumada. Quan estava a 4t de primària tots em deien que mesclava català amb castellà, però no els importava perquè almenys em podien entendre, i sempre que ho deien em sentia vergonya perquè era molt petita. I també encara no sé com llegir bé en castellà perquè ningú m’ho ha ensenyat.
Tinc un accent d’anglès d’Amèrica i a la meva família això li sembla molt estrany perquè la meva veu i la meva personalitat canvien completament quan el parlo. A tots els encanta com de cop puc canviar de llengua quan parlo. Un cop puc estar parlant castellà i, de cop i volta, puc canviar a panjabi com si res hagués passat. I quan vaig a Panjab, tots em diuen que parli castellà per a ells i a vegades se’m fa incòmode. A casa parlo panjabi, a l’escola parlo castellà, català i anglès i amb el meu germà petit ens hem inventat una llengua nostra, una barreja d’anglès, panjabi i castellà.
Jo sincerament no crec que el panjabi i el català tinguin el mateix reconeixement, però veritablement això depèn d’on estàs. Si estàs a l’Índia ningú sap què és el català, només el castellà. I a Espanya passa el mateix: la majoria de gent no sap què és el panjabi, només l’hindi (i no el diuen així, el diuen com “Indian” o alguna cosa així). En conclusió, per a mi, el panjabi no és una llengua, sinó la meva identitat. Per a mi, parlar moltes llengües no només és un talent, sinó també una oportunitat de poder comunicar-me amb la gent. En el futur m’agradaria aprendre coreà per poder entendre les sèries i la música que miro i escolto.