Em dic Rameen, tinc 14 anys i vaig a l’escola Pia Sant Antoni. La meva llengua materna és l’urdú. És la llengua que he parlat des de petita a casa amb els meus pares i amb la meva família, i la que sento més meva emocionalment. Amb la família, especialment amb els avis, utilitzo gairebé sempre l’urdú.
El català també es porta una gran part de mi, perquè és la llengua que he après a l’escola des de ben petita juntament amb el castellà que es porten una gran part de mi, aquestes dues són llengües amb les que em sento molt còmode parlant i l’expresso molt naturalment amb: amics, xarxes socials i al carrer, i prefereixo mirar pel·lícules en aquestes dues llengües. Amb els amics acostumo a parlar el castellà sense adonar-me’n. Jo personalment crec que el castellà és una llengua que s’utilitza moltíssim socialment.
A l’escola també he après l’anglès. És una llengua que em permet parlar amb la meva família d’Anglaterra, també l’associo molt amb l’oci perquè també acostumo a escoltar música i vídeos en YouTube en l’anglès. El que més hauria de millorar seria escriure en anglès, ja que és una llegua que la considero molt importat a escala global també, ja que es parla per tot el món.
També per la meva religió que és l’islam he après des de ben petita a llegir àrab per poder llegir l’Alcorà, per mi és molt bonic de la forma que es llegeix. Però m’agradaria no només saber llegir en l’àrab, sinó, també, m’agradaria entendre.
Pel que fa a la situació de les llengües que utilitzo, penso que no totes gaudeixen del mateix ús ni del mateix reconeixement. Com el català que és la llengua oficial de Catalunya, però per exemple, a internet o quan sortim amb amics, el català no es veu tant. En canvi, el castellà i l’anglès es fan servir molt més. Per això crec que és important cuidar la nostra llengua i parlar-la més perquè no desaparegui.
En el meu entorn escolto moltes més llengües com l’àrab, hindú, rus, parlades per amics quan parlen amb els seus pares. Aquesta diversitat m’agrada molt i em sembla molt enriquidora perquè reflecteix la societat en què estem vivint. No crec que la diversitat lingüística sigui un problema; al contrari, penso que és una riquesa que cal aprofitar-la.
A nivell sentimental, totes les llengües són molt importants per a mi cada una te un lloc molt important en el meu cor. Com l’urdú és la llengua de la meva infantesa, el castellà és la llengua que he compartit molts moments amb moltes amistats, el català és la llengua en què he obtingut el meu aprenentatge, l’anglès representa les oportunitats de futur i la meva connexió amb el món i m’ajuda a comunicar-me amb algunes persones. Cada llengua m’ajuda a expressar la meva personalitat amb diferents maneres i forma part de la meva identitat.
En resum, les llengües són molt importants per a mi. No només serveixen per parlar amb els altres, sinó que també formen part de qui soc i de com veig el món. Crec que és important cuidar les llengües que estan en perill i respectar totes les llengües perquè ens fan més rics com a societat. Aprendre llengües diferents no ens separa, sinó que ens ajuda a entendre millor els altres i ser més oberts i respectuosos.