Hola, em dic Aroa, tinc 14 anys i ara mateix estic cursant 3r d’ESO. Estudio a l’Escola Pia Sant Antoni. Escric això perquè crec que va bé saber totes les llengües amb les quals tinc alguna mena de relació. És igual la proximitat que tinguis amb elles; el més important és saber-ne treure benefici i entendre que és un regal aprendre petites coses de llengües d’arreu del món.
Em considero una persona amb força privilegis en l’àmbit de les llengües, perquè sempre tinc predisposició per aprendre’n de diverses. Al final, les llengües m’han ajudat a relacionar-me amb una de les meves grans amistats que tinc avui en dia. Sí que és cert que no canvio gaire de llengua en diverses situacions de la vida. Per exemple, en l’àmbit escolar normalment parlo català, perquè crec que és una manera d’aportar una mica per no deixar-lo de banda. Si això ho féssim tots els alumnes, cadascú amb les seves capacitats però almenys intentant-ho, tots aportaríem i en tindríem resultats.
Amb la meva família parlo català. Des de sempre m’ha reforçat molt parlar-lo a casa per així tenir-ho tot més fàcil a l’escola. Amb les meves amistats és una mica de tot. Sí que és veritat que predomina el castellà, però amb les amistats que he tingut des que era ben petita normalment parlo català, i és una sensació molt bonica, perquè sembla que només ens entenem jo i ella.
Des de ben petita he après el català i el castellà d’escoltar-los a casa. Des del primer moment que vaig tenir consciència sempre he parlat català i castellà, i m’ha ajudat molt en el meu present d’avui. Són dues llengües que en la societat actual són pràcticament essencials.
Tinc la sort de poder formar-me amb la inclusió de l’anglès i el francès, a més de reforçar el català i el castellà. Crec que tenir tots aquests idiomes a les meves mans és tenir un poder que moltes persones no aconsegueixen. El nivell d’anglès que tinc ara és gràcies a la constància que han tingut els meus pares amb mi: des del meu primer any ja em van apuntar a una acadèmia, que fins avui encara segueixo. Crec que és un enorme privilegi tenir el nivell que tinc avui dia, que em servirà molt en el futur, gràcies a la constància dels meus pares.
És veritat que no parlo més idiomes, però sí que utilitzo una variant del català. Des de ben petita vaig al meu poble, Alcalà de Xivert, a València. Estar allà des de petita i conviure amb gent que fa servir una variant del català fa que, sense ser-ne conscient, em comuniqui en valencià. N’estic orgullosa, perquè sense adonar-me’n canvio el meu llenguatge i utilitzo una variant del català.
Durant els meus anys de vida, des que vaig començar a parlar diferents idiomes o variants, sempre han estat importants per a mi. Considero que tots són igual d’importants, perquè al final cada idioma que he après i continuo aprenent dia a dia em porta a un objectiu comú: que em serveixi per al futur.
Si penso en si puc fer totes les activitats que voldria amb aquestes llengües, crec que la resposta és que gairebé sí. Amb el català i el castellà puc fer absolutament tot en el meu dia a dia: parlar amb la gent, estudiar i expressar el que sento i el que penso. Amb l’anglès cada vegada tinc més seguretat, i això m’agradaria aprofitar-ho en un futur per viatjar, conèixer gent d’altres països i potser fins i tot estudiar o treballar fora. El francès encara l’estic aprenent, però m’agradaria arribar a tenir un bon nivell per poder comunicar-me amb fluïdesa i entendre millor altres cultures.
Hi ha moltes llengües que m’agradaria conèixer. Per exemple, m’agradaria aprendre italià perquè és una llengua que trobo molt bonica i musical. També m’agradaria saber una mica d’alemany, perquè crec que pot obrir moltes portes a Europa. En general, m’agradaria aprendre llengües que em permetin comunicar-me amb el màxim de persones possibles, però també llengües que tinguin una història i una cultura interessant al darrere.
En el meu entorn sonen sobretot el català i el castellà. A l’escola el català hi és molt present, i al carrer sovint sento castellà. També es poden sentir altres llengües, com l’àrab, el xinès o llengües de països d’Amèrica Llatina, i això em sembla molt enriquidor. La diversitat lingüística és una riquesa molt gran. Jo crec que no s’ha d’evitar, sinó tot el contrari: s’ha de protegir. Cada llengua és una manera diferent de veure el món, i si es perd una llengua, es perd una part d’aquesta manera d’entendre la vida.
La meva relació sentimental amb les llengües és molt especial. El català és la llengua amb la qual m’he fet gran, amb la qual he après a llegir i a escriure i amb la qual expresso moltes emocions profundes. El castellà també forma part de mi, perquè és present en moltes amistats i en molts moments importants. L’anglès el relaciono amb l’esforç i la constància, i també amb el futur. El valencià em recorda el meu poble, els estius i la família, i em fa sentir orgullosa de poder adaptar-me sense adonar-me’n.
Si hagués de fer la silueta de les llengües, al cap hi posaria l’anglès i el francès, perquè són les llengües que estic aprenent i que em fan pensar i esforçar-me. Al cor hi posaria el català, perquè és la llengua amb la qual sento més profundament. A les mans hi posaria el castellà, perquè és una llengua que utilitzo molt per comunicar-me amb molta gent. I als peus hi posaria el valencià, perquè em connecta amb les meves arrels i amb el lloc d’on vinc.
En definitiva, considero que les llengües són una part molt important de la meva vida. No només serveixen per comunicar-nos, sinó que també formen part de la nostra identitat. Per això crec que hem de valorar totes les llengües, protegir-les i aprofitar el privilegi de poder aprendre’n tantes com sigui possible.